Músics que no fan de músics

«Ja que la professió musical està com està, els mitjans de comunicació són una sortida natural per a artistes amb carisma i coses a dir, i fan bé de fer-la servir»

16 de novembre de 2018
A poc a poc, es va aconseguint que els músics puguin arribar a ser coneguts per qualsevol motiu menys per ser músics. A la televisió no hi ha gairebé espais on se'ls pugui veure i escoltar cantant les seves cançons, a la ràdio tres quarts d'aquest, i en acabat els podem veure, allà sí, a la premsa escrita expressant les seves opinions sobre el procés sobiranista, Trump, el "me too" o el boicot a la selecció israeliana de waterpolo mentre, tot llegint-les, mirem d'imaginar-nos com carai deu sonar el seu nou disc.

Hi ha una tendència a tractar els músics, els qui s'ho poden permetre, com a personatges o celebritats tot passant per alt a través de quin conducte han arribat a aquest estatus. Un fenomen que es manifesta aquesta temporada a TV3 amb el simpàtic programa Natura sàvia, on els admirats Quimi Portet i Albert Pla s'interessen per les papallones i els óssos bruns, es fan la guitza i es retreuen incorreccions lingüístiques. I és d'aquesta manera com un nen de deu anys, quan li demanin qui és Quimi Portet, no dirà pas "un músic", sinó "un senyor que surt a la tele parlant d'animalons".

Un altre creador apreciat, Lluís Gavaldà, disposarà aviat d'un espai, aquest sí, de música, però tot apunta que no serà tant la dels artistes actuals del país sinó de tot arreu i de tots els temps: la versió televisiva del seu acurat programa El celobert, de Catalunya Ràdio, on ens descobreix diàriament composicions insospitades. Una bona idea, i ben practicada perquè Gavaldà en sap un munt, de cançons pop. El problema és que no hi hagi alhora espais especialitzats on Els Pets puguin presentar el seu nou disc, molt bo, per cert. I serà d'aquesta manera com un nen de deu anys, quan li preguntin qui és Lluís Gavaldà, potser no respondrà "un músic", sinó "un paio que parla de música a la tele".

Ja que la professió musical està com està, els mitjans de comunicació són una sortida natural per a artistes amb carisma i coses a dir, i fan bé de fer-la servir. Potser Guille Milkyway sigui una figura més propera, per a molta gent, per les seves intervencions com a col·laborador de RAC1 que pels discos de La Casa Azul. I per als oients de Catalunya Ràdio, és possible que Miqui Puig sigui més l'expert en música que el músic que continua fent discos i concerts.

En matèria d'actuacions en directe, val a dir que TVE ha pres la davantera aquesta tardor a TV3 amb 'La hora musa', programa presentat per Maika Makovski, tot i que, en un sentit invers, cal destacar i celebrar que el Telenotícies dels dilluns conservi una formosa secció de novetats discogràfiques, lògicament atenta a les propostes del país. Gairebé un miracle.