El Nadal consisteix en trobades familiars, algunes fàcils, d'altres complicades, però trobades al capdavall. És tradició que amaga uns valors altament transformadors però que s'han aigualit esdevenint superficialitat, fartaneres, torrons i cava, consumisme desmesurat i munts de regals innecessaris en diades que es desdoblen cada cop més.

Si no n'hi havia prou amb el Tió i els Reis, s'hi afegeixen ara les tradicions de la cultura imperial mundial: el pare Noel adequadament flanquejat pel black friday, halloween, les rebaixes... És la crida del profeta mercat, la nova font filosofal de l'anhelada felicitat: consumiu, consumiu, que el món s'acaba!

Però què ens pot suggerir avui el Nadal com a mite, més enllà d'un relat més o menys històric de fa dos mil anys i de la degeneració del seu missatge essencial?
Lluny del malaurat sentit alienador que li han donat les elits religioses i del pretès culte a un Déu que per art de màgia s'encarna en un únic home-déu, el Nadal ens parla de la divinització de tota dona, de tot home, de tot poble: la bona nova de la plenitud que ens regala el compromís radical amb l'amor universal, l'energia transformadora del món.

El Nadal és pluja fina de simplicitat, despullats de tot el que és superflu, portant-nos a posar el que tenim al servei del bé comú, sabedors que no ens pertany. El Nadal és aquell tendre valor d'esdevenir llums en la nit fosca de la Humanitat. Com m'agradaven els llums de Nadal dels carrers antics del meu poble fins fa pocs anys, quan eren petits i discrets com espelmes enmig de la negror dels carrers. Ara, cada any són una mica més grans i barrocs, com els de les ciutats.

Nadal és també l'entrada a l'hivern: el recolliment, anar endins, una aparent mort externa però que interiorment és un germinar de la nova primavera que es prepara per esclatar.

En el seu sentit més fort, el Nadal és sobretot saber-nos llavor germinal individual i col·lectiva de transformació, d'esperança concreta fonamentada en el compromís personal de recuperar el poder de decidir juntes les solucions als grans afers col·lectius que estan ensorrant el planeta, deixant-nos fer i guiar per un vent còsmic molt més savi que la nostra limitada ment. El Nadal és aquest renaixement teu, meu i nostre. És mirar-nos al ventre i veure-hi la llum d'aquest gran canvi que som en la fragilitat de la seva nuesa i tendresa.

És aquesta l'autèntica bona nova que ens evoca el Nadal pels volts del solstici i que ens convida a connectar-hi fortament a través del senzill mite representat pel naixement d'un infant. Un infant que, míticament, esdevindrà testimoni de la pau i de l'amor universal i que no vol ser ningú altre que nosaltres.

Aquests dies, cada cop que mirem un pessebre, hi podem trobar el regal simbòlic del dit que apunta a la vertiginosa experiència de deixar-nos renéixer per dins aquesta gran, lluminosa i esclatant transformació que necessitem nosaltres i el món, i que està naixent a Catalunya, malgrat que l'Herodes de torn la vol matar.

Però el mite del Nadal ens recorda que, si no defallim en la perseverança i en la confiança en aquest suau ventijol que ens mou, que ens anima i que ens transcendeix, res podran contra la força evolutiva que empeny l'univers per dins vers el seu màxim desplegament i plenitud. És en aquest precís instant quan, en el punt més fosc de la nit del solstici, just abans de despuntar l'alba, el gall canta Nadal.