Ara és l'hora de tenir sentit d'Estat, a Catalunya i a Espanya.

Tots, però especialment, els Governs legítims, escollits pel poble a Catalunya i a Espanya. Inclou el Govern del president Puigdemont, cessat pel 155, el Govern del president Torra sorgit del 155 i de les urnes el 20-N i el govern del president Sánchez, avalat per una majoria parlamentària del Congrés que va votar una moció de censura el passat 1 juny. Aquesta és l'objectivitat de les regles democràtiques.

Candidats i programes legítims. Eleccions legítimes. Resultats legítims.

Desjudicializar. Explicitar la voluntat real de trobar una solució política i de desjudicializar el conflicte entre Catalunya i Espanya, amb mediadors si es requereix.

El president Sánchez ha manifestat la voluntat de no judicializar però no és suficient. L'objectiu és desjudicializar. La situació conflictiva entre Catalunya i Espanya va tenir un desencadenant judicial. Els recursos contra l'Estatut Autonomia del 2006. Un pecat original o millor la llavor que va germinar en terreny abonat. La sentència del Tribunal Constitucional invalidà, a posteriori, la votació del Congrés i la votació del poble de Catalunya en referèndum.

El catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, alertà que la sentencia del TC suposava un “cop d’estat”.

Cap proposta política ferma des d'Espanya durant vuit anys. Sense un projecte clar, consensuat per una majoria parlamentària a Espanya. En paral·lel, Catalunya opta per solucions polítiques, sota la legislació catalana, per defecte. Potser desobediència a la legislació i sentències espanyoles, però obediència a programes electorals, no invalidats, i a una majoria sortida de les urnes. Obediència a la consulta 9-N i referèndum 1-O. Declaracions d'independència. Civisme i pacifisme.

La judicializació ha fet trontollar la confiança en la política, en la separació de poders. El tema català ha fet emergir a Espanya molts debats de fons. Hi ha necessitat d'assumir que estem en una nova transició, que hi ha crisi de la monarquia, dels òrgans electes del sistema judicial i esgotament d'un model de fiscalitat, econòmic, energètic, demogràfic.

L'Espanya de les autonomies i l'Estat associat basc ja no són la solució per l'Espanya del segle XXI.  

Espanya no vol i, potser, no pot ser federal.

Ciutadans, per primera vegada des de la transició, vol revertir el concert-cupo basc i fa una aposta per Espanya més centralista, amb regressió del poder autonòmic, preconstitucional. El PP aposta per una certa continuïtat uniforme de les autonomies sense cap lideratge ni per resoldre el model de finançament. PSOE i Podem insinuen una Espanya federal però saben que avui és inviable, políticament i econòmica i no disposen d'una majoria ni interna ni externa.

Prioritzar. En la taula de diàleg permanent, entre Governs, prioritzar i temporalitzar els acords.

Diàleg no és traïció, al contrari. Pactar temes amb jerarquia de prioritats i terminis. Exiliats i presos. Canvi de criteri entorn als delictes de rebel·lió i sedició ja exclosos en els tribunals europeus. La llibertat i el retorn dels exiliats per iniciar un nou camí polític obriria l'esperança.

Cal concretar les persones de la negociació, incorporant mediadors espanyols, europeus i internacionals.

Confiar. Acordar temps i suport parlamentari a Catalunya i a Espanya per esgotar la legislatura espanyola. Suport a la tardor als pressupostos al Parlament i al Congrés. El PSC a Catalunya i PDECat i ERC a Espanya. El PNB i Podem també podem establir el compromís de continuïtat de les legislatures i de reforçar la ineludible sortida política. El PNB i el president basc Urkullu poden tenir un paper de relat i de mediació important. El dret a l'autodeterminació ha sigut històricament reconegut a Catalunya i al País Basc per les formacions sobiranistes i pel PSOE i PSC durant dècades. Mai una majoria basca ha reclamat l'exercici, a diferència de Catalunya els darrers anys.

Reconèixer. Reconeixement mutu de la realitat. Catalunya té una majoria parlamentària ratificada independentista i republicana i una més àmplia majoria a favor del dret a Catalunya a l'autodeterminació. La posició del PSC el 2012 d'un referèndum pactat és d'àmplies majories a Catalunya.

El president Puigdemont i el president Torra continuen avalant la sortida referendària. Tot i que són acusats de "radicals" els fets avalen que estan en la recerca de la solució pactada. El president Puigdemont volia convocar eleccions si hi havia camí cap una solució política certa. El president Puigdemont no proclama ni instaura la República malgrat tenir un mandat, legítim, parlamentari, que emana del poble, per fer prevenció de riscos.

S’accepten unes eleccions autonòmiques convocades pel president Rajoy (inclosa la CUP). El president Torra, votat per la majoria independentista del Parlament de Catalunya, reitera, que un referèndum acordat, seria la base per l'acord.

Per uns, l'únic legítim, i, per altres, la rectificació de l'1 d'octubre.  

El president Puigdemont i altres membres del Govern català, des de l'exili, busquen aliats europeus, internacionals per poder mediar. L'exili no és nou per dirigents i per a molts catalans. Si en la Transició el president Suárez va liderar l'acord pel retorn del president Tarradellas, ara hauria de ser molt més fàcil. Ara és el moment d'estar a l'alçada, dels verdaders líders, dels estadistes, del que tenen sentit d'Estat, en el sentit més noble de la paraula.

Els grups parlamentaris del PDECat i ERC avalen el president Sánchez obrint la porta a l'esperança. Però calen certeses.

Proposar. Cal entendre, interpretar Espanya, des de Catalunya. Grups polítics (PP i Ciutadans), i lobbys diversos faran tot el possible perquè no hi hagi solució política, per simples rèdits electorals. I tots saben quins hi ha d'haver. I seran irresponsables si no plantegen una proposta consensuada.

Els catalans han de poder triar entre independència, estat associat (Catalunya i País Basc “estats associats” a una Espanya composta) o un model autonòmic uniformista. Totes les opcions han de poder ser legítimes.

I Espanya seguirà i s'enfortirà, com a democràcia, si segueix a Canadà o el Regne Unit. I l'Europa dels pobles i dels ciutadans demostrarà que vol ser la casa gran de les persones, revisant la ciutadania europea.

Cal, sentit d'Estat a Catalunya i a Espanya. Tenim esperança, necessitem certeses, president Sánchez.