Nervis a Ciutadans. La centralitat en l’arena política i les bones perspectives electorals que estava assolint el partit taronja se’n poden anar a norris. Per això tanta gesticulació. Avui tant Mariano Rajoy com Albert Rivera han mostrat que estaven ben descol·locats. El primer, en roda premsa ha ofert un ampli ventall de retrets a Pedro Sánchez: l’aprovechategui ha canviat de bàndol. El segon, disparava amb la idea que el que havia de fer Rajoy era convocar eleccions. No se si sabia o no que un cop registrada una moció de censura no es poden dissoldre les cambres. La següent perla era afirmar que Ciutadans impulsaria la seva pròpia moció de censura oblidant que no ho pot fer ja que requereix 35 diputats i només en te 32.

Ahir el líder del PSOE, que portava mesos desaparegut (amb excepció d’unes declaracions amb unes quantes paraules gruixudes cap a Torra), consultava als barons la necessitat de presentar una moció de censura. Avui corria a registrar-la abans fins i tot de la celebració de la reunió de l’executiva del partit. Amb aquest gest obria un nou escenari de disputa i tensions a l’arena política espanyola. La sentencia feta pública ahir en la que es condemna el PP per corrupció i en la que el jutge afirma que no es va creure la declaració de Rajoy ha provocat un terratrèmol en l’opinió pública i en els partits. Però el context en el que es gesta aquesta moció de censura ve de més lluny. I és el que ens fa pensar que pot tindre impactes importants.

Podem, ERC i CDC fa temps que li demanen a Sánchez que presenti una moció de censura a què donaran recolzament de manera incondicional per fer fora el PP del Govern. En total sumen 173 vots favorables dels 176 que es necessiten per fer prosperar una moció de censura. Sembla complicat que PNB i Bildu, amb 7 escons, puguin bloquejar una iniciativa del tipus. Veurem si finalment és aquest l’escenari que es consolida. De moment, Pedro Sánchez s’ha dirigit als 350 diputats del Congrés demanant que aquests actuïn amb la responsabilitat que mereix el govern, sense excloure a ningú.

I és que si els actors polítics implicats decideixen fer política, l’escenari pot mutar de manera important. Guanyaria un gir a la plurinacionalitat i la consolidació del Pedro Sánchez que va guanyar les primàries. Perdria el PSOE de Susana Díaz i Ciutadans perdria el protagonisme en la l’arena política espanyola (i de retruc en la catalana). I és que en política cal tenir molt en compte la correlació de forces. No ets el que vols sinó el que tens marge de fer (i si, Pedro Sánchez podria operar una mica de significant buit).