Ens hauríem de preguntar per les raons de la ciutadania en expressar a les enquestes una intenció de vot favorable a Sumar i a Yolanda Díaz en detriment de Podem i del mateix PSOE al qual sembla que pot arrabassar un 8 % dels votants.

[noticiadiari]2/255302[/noticiadiari]

Sens dubte una part de l’explicació d’aquestes dades prospectives sobre les eleccions generals que han de venir es troba en la devaluació de la cultura política espanyola, que s’empassa com a novetat la candidatura d’una persona que porta tota la vida en política i que ha obtingut la promoció i l’èxit justament de les persones i les formacions que ara critica. A aquesta visió naïf i desmemoriada de l’electorat contribueix la positiva evolució en la imatge de Díaz, doncs, com saben els assessors en matèria, una bona part de la gent no sent el que els polítics diuen i sols els miren. La política del somriure etern, l'última paraula en moda i la buidor temàtica és el millor paralitzant del criteri i la consciència crítica, ja des dels temps d’Adolfo Suárez, molt més si es tracta d’una dona.

D’altra banda, hauríem d’esbrinar quina és la raó per la qual diaris i programes ubicats ideològicament en l’entorn del PSOE es dediquen a promocionar i difondre la tendra i vàcua imatge de l’actual vicepresidenta, que s’autoqualifica de determinant en totes les suposades conquestes socials del govern espanyol, mentre s’autoaïlla de les errades clamoroses i dels nocius efectes col·laterals que han tingut mesures proposades per la seva formació política matriu. Aquesta covarda posició on fins a l’últim moment es busca l’aixopluc institucional i la cobertura econòmica en el partit al qual es critica probablement ve avalada pel benefici que la moderació suposa per al conjunt del sistema polític amb relació a la credibilitat institucional espanyola, però sobretot per a les expectatives del PSOE buscant aliances que ressituïn la seva posició en el tauler polític. Què millor comparsa que aquesta nova (nova?) formació d’empàtics xerraires sense posició gaire definida, que sols emet consignes genèriques compartibles per una majoria i que potser permetran al PSOE continuar governant sense altres socis que cada cop resulten més indesitjables si el que es vol és guanyar el centre?

Sí, estem davant de l’enèsima proposta de novetat que il·lusioni una ciutadania cada cop més decebuda amb la classe política, però que sembla a la vegada capaç de votar amb el nas tapat l’opció que li sembla menys dolenta o menys tacada per l’ombra del dubte. Als extrems dels dos grans partits estatals continuen existint aquestes opcions de vot que, en el cas de l’esquerra més que de la dreta, divideixen la força que el sistema electoral atorga als partits amb més i mobilitzats adeptes. No seria d’estranyar que aquesta nova formació política, per molt que es digui que sumarà molt vot, no el divideixi en no ser capaç, com a quarta força, d’aconseguir cap representació en moltes capitals de província. Però és el que té proposar-se com a alternativa sense ser ni carn ni peix.