Després de la desfeta de l'Imperi Otomà, una nova Turquia va néixer de la mà de Mustafà Kemal, enfocada a Occident i disposada a deixar enrere segles d'enfrontaments amb l'Europa cristiana. Des del canvi d'alfabet fins a l'adopció de codis de vestimenta occidentals, passant per la supressió del poder temporal dels califes, Kemal "Atatürk" va fer una aposta clara per apropar-se a un continent amb el qual Turquia només s'havia relacionat des de les guerres, els setges i les conquestes.

Durant les darreres dècades del segle XX i principis del XXI, Turquia s'ha cansat de trucar a les portes d'Europa. La Unió Europea ha acceptat l'entrada dels nous estats sorgits del col·lapse de la URSS però sempre ha negat l'accés a una Turquia que poc a poc s'anava allunyant enmig d'una barreja de decepció i disgust.

És cert que Turquia havia de recórrer un llarg camí fins a la integració europea, però la doble vara de mesurar és evident. La negació del genocidi armeni i les polítiques d'homogeneïtzació contra els kurds mai no van ajudar a l'acceptació europea. Com s'explica, tanmateix, que la UE toleri les derives populistes i autoritàries d'Hongria i Polònia, que fan tot el contrari del que s'exigia a Turquia per adherir-se al club comunitari?

Ara Turquia va decidir deixar d'intentar-ho. Ja no vol ser europea. S'ha cansat del menyspreu i s'ha cansat d'esperar. Una majoria dels votants en el referèndum de reforma constitucional ha acceptat tornar a un model autoritari i centralista, amb un fort component religiós, proposat pel president Erdogan. Com seria avui Turquia si el procés d'europeïtzació hagués conclòs amb èxit i avui fos part de la UE? Potser no ho sabrem mai.

No podem oblidar, però, que la victòria d'Erdogan ha estat molt ajustada. Hi ha més de 25 milions de turcs que han votat que no. Són els turcs que encara miren cap a Europa, que encara pensen que poden encaixar en un continent amb un valors democràtics que no podem deixar de banda. Europa no ha d'abandonar aquests turcs, no ha de tancar la porta definitivament a Turquia. Si Atatürk va acabar amb uns califes que durant segles havien manat, quan Erdogan ja no hi sigui hi haurà un nou lideratge democràtic a Turquia, disposat a retornar a la senda de la democràcia parlamentària.