La discussió sobre les terrasses de restauració a Barcelona ve de lluny. El govern de Xavier Trias va tirar endavant una ordenança que pretenia posar ordre després d’anys d’arbitrarietat i manca de criteri a l’hora d’atorgar llicències als establiments de restauració. Amb el pas del temps es van veure les dificultats per aplicar una ordenança feta amb criteris tècnics poc objectius respecte a la realitat de l’espai públic de la ciutat.

A finals de 2018, el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, gairebé per unanimitat, una modificació de l’Ordenança de Terrasses que ajustava, encertadament, l’ordenança feta pel govern de Convergència i Unió. Amb aquesta aprovació es posava fi, en principi, a l’anomenada guerra de les terrasses. Tothom va fer concessions respecte a la seva postura inicial, inclosos el govern municipal, el Gremi de Restauració i també el grup d’Esquerra Republicana. Finalment vam arribar a un consens molt ampli i ho vam fer en un moment que semblava francament difícil d’assolir.

Poc més d’un any després la Covid-19 va arribar a les nostres vides. Sectors com el de la restauració han patit les conseqüències de manera molt directa, amb el tancament dels locals en un primer moment, les restriccions d’aforament durant un temps llarg i ara amb la condició d’acollir només clients que disposin del passaport Covid. Tots els grups de l’Ajuntament vam entendre que calia ajudar el sector de la restauració i això es va traduir en bonificacions de les taxes municipals i també en una ampliació temporal de les terrasses tant en vorera com en calçada. Calia fer-ho i ho vam fer.

Fa 2 anys existia consens polític a l’Ajuntament respecte el tema de les terrasses i ara ens trobem amb una proposta del Govern Municipal que altera aquest consens, perquè pretén consolidar terrasses en calçada que s’hi afegirien a les ja existents, sense cap feina prèvia amb els grups municipals i sense haver convocat prèviament la Comissió Tècnica de Terrasses. Una modificació que es fa d’esquenes a la ciutadania, doncs la participació ciutadana hauria de ser un requisit essencial previ a la modificació de qualsevol ordenança.

Aquesta proposta d’ampliació de terrasses es fa a més en un moment de desgavell, mentre encara són vigents les mesures d’ampliació excepcional que vam acordar. Desgavell perquè mentre molts restauradors han complert escrupolosament el que fixa la seva llicència, molts altres s’han saltat les normes conscientment i, si bé és cert, que en molts casos el servei d’inspecció ha actuat, en molts altres han pogut actuar amb total impunitat. I vull recordar que l’ordenança vigent permet a l’Ajuntament no renovar llicències de terrassa per als locals que han incomplert de forma reiterada les condicions de la seva llicència, però malauradament no s’ha arribat a aplicar mai. És evident que la sanció econòmica sovint és més rendible per als restauradors que incompleixen la norma.

Aquest és el cas del carrer d’Enric Granados, on hi ha gairebé tants locals de restauració com edificis d’habitatges i on ens trobem amb molts locals que incompleixen la legalitat ja sigui amb més taules, cadires i accessoris dels permesos, com també amb locals que acaben operant com a bars musicals malgrat no tenir llicència ni les condicions d’insonorització necessàries per no generar molèsties. Aquest és un cas molt evident de negligència per part del govern de Barcelona. Una negligència que ha provocat la desesperació d’uns veïns i veïnes que en pateixen les conseqüències i per als quals descansar s’ha convertit en un privilegi que no tenen a l’abast. Us imagineu que ara s’hi puguin afegir més terrasses en calçada en els xamfrans d’aquesta via?

No és l’únic cas però. Hi ha altres indrets com per exemple Gràcia, Ciutat Vella, el carrer Blai o la plaça d’Osca, per citar-ne alguns, on la concentració de terrasses té un impacte negatiu sobre el veïnat afectat directament. No negaré que les terrasses poden ser espais de socialització molt importants, però l’alta concentració en determinats carrers i places de la ciutat generen un impacte acústic molt important que en ocasions genera entre 60 i 90 decibels, fins a les 12 de la nit entre setmana i fins a la 1 les vigílies de festiu.

És per tots aquests motius que considero un error majúscul plantejar ara una nova modificació que incrementi el nombre de terrasses a Barcelona. Abans de plantejar-nos-ho cal esperar a la fi de les ampliacions excepcionals, posar ordre on hi ha incompliments reiterats i, a partir d’aquí, tenir un debat seré sobre aquesta qüestió. No hi ha cap motiu per trencar el consens que existia fa just 2 anys. Per això el grup d’Esquerra Republicana demanarem formalment la retirada d’aquesta proposta de modificació. Perquè no és el moment, ni és la forma en que cal tractar un tema tant important com aquest. Ho fem per responsabilitat amb la ciutadania, inclosos els restauradors, que estem segurs que tampoc en sortirien beneficiats.