Fa anys algunes veus de la política liberal conservadora i de la sociologia acadèmica defensaven que existia un sostre en l’aprofundiment democràtic i en els mecanismes de defensa dels drets col·lectius, especialment els drets civils, que en alguns casos són equivalents als drets humans. El més preocupant d’aquesta teoria era que afirmava que estàvem tocant sostre.

Reflexiono públicament no per coincidir amb aquesta teoria sinó per obligar-me a mi mateixa a demostrar amb fets que s’equivocaven. Però és cert que quan dirigeixo la mirada cap els canvis polítics que vivim, més enllà del impacte mediàtic dels titulars d’uns determinats dies, la realitat no em permet mostrar-me especialment optimista.

Certament quan un ecologista d’esquerres guanya a un populista d’extrema dreta en les eleccions presidencials austríaques ens sembla que és una bona noticia, però l’arrelament del pensament reaccionari entre els austríacs i el resultat ajustat de les eleccions ha obligat a moderar el programa i a acceptar que determinats valors havien arrelat entre una ciutadania que creiem immunitzada contra els plantejaments supremacistes i xenòfobs.

El mateix ha passat en les eleccions holandeses, on la victòria d’un centre dreta que ha acceptat plantejaments de l’extrema dreta per, segons diuen, evitar que fos aquest populisme el que guanyes les eleccions. És a dir, retrocessos que són aplaudits com si fossin victòries; mals menors que no produiran un aprofundiment en les formes d’exercir el poder ni una ampliació de drets socials o avenç cap a una societat més igualitària.

Quan Trump guanya les eleccions ens preocupen les seves excentricitats, però en realitat tota una poderosa maquinària de l’administració més poderosa del món s’impregna d’actituds masclistes, anticientífiques, bel·licistes i imperialistes fins a fer-nos sentir un temor real de major conflictivitat en el món i de conculcació de drets assolits per determinats sectors de la complexa societat americana.

El diumenge passat jo mateixa vaig sumar-me a l’alegria que la victòria de Macron impedís una presidència del Front Popular a França, però mai tants milions de persones havien votat un partit d’extrema dreta al país gal.

La República de Mèxic, un país que durant dècades ha format part dels estats avançats del món però que actualment és un estat a punt de claudicar davant del crim organitzat i de patir una catàstrofe humanitària per les importants migracions des de centreamerica cap al nord del continent.

L’any passat, sota la tutela de l’anterior administració dels EEUU, Mèxic havia aprovat un sistema legal que situava la defensa dels drets humans com a principal objectiu del seu ordenament jurídic. Però aquestes darreres setmanes el govern de Peña Nieto ha afirmat que tanta protecció als drets humans "no és útil" per a frenar la violència i la corrupció i ha anunciat que presentarà una reforma del codi penal on la prova de la càrrega caigui sobre l’acusat, que haurà de demostrar la seva innocència i l’estat podrà mantenir un sospitós en presó durant anys sense processar-lo a més d'admetre les proves obtingudes sota "coacció física": és a dir, sota tortura. A partir d’ara tothom "gaudirà" de la presumpció de culpabilitat.

Tot això passa quan les enquestes ens demostren que les noves generacions valoren cada vegada menys la importància de viure en democràcia. Els europeus majors de 50 anys d’una escala de l’1 al 10, valoren més del 9 la importància de viure en una societat regida per un sistema polític democràtic i de sufragi universal, mentre que els de menys de 30, ho valoren escassament amb un 7. Les noves generacions en la darrera enquesta feta el 2014 han disminuït la seva puntuació més de mig punt a Alemanya, EE UU, Espanya i Rússia.

I jo no vull que les teories del sostre en l’aprofundiment democràtic i la defensa dels drets humans tinguin raó, però fa uns mesos que no trobo raons per l’optimisme. Per tant, els confesso que m’he entregat a la relectura de la Teoria de la Justícia de Rawls per a consolar-me i tornar a creure en la reconciliació dels principis de llibertat i d’igualtat.