Entrats en un nou cicle polític, el país afronta alguns riscos evidents. D’entrada, el risc del procés de desnacionalització; sense majoria de partits d’estricta obediència catalana per primera vegada en la nostra història moderna i amb un govern monocolor d’un PSC amb poca ambició nacional, podem lliscar per un pendent lent i dolç que, en nom de la necessària estabilitat política, ens dugui a l’afebliment de la identitat nacional i l’ambició de tenir el màxim poder per a Catalunya.
Igualment, la frustració de tants pel fracàs del procés cap a la independència i les pors sobre el futur de la llengua i la cultura catalanes, pot facilitar la consolidació de propostes polítiques xenòfobes i excloents, que no tenen res a veure amb la tradició catalanista.
Toca reaccionar, fugir del pessimisme, activar energies, curar ferides, posar-hi ambició, intel·ligència i construir un renovat nosaltres, el més ampli possible. El què i el com. Repensar el catalanisme és urgent i s’ha d’abordar de forma contundent.
Aquest moment de desconcert que vivim com a país ha fet que, en els últims anys, hàgim abandonat el debat profund dels grans consensos del catalanisme polític. Mentrestant, la societat catalana ha evolucionat molt ràpidament. Més del que ens pensàvem.
Increment de nouvinguts, evolució del mercat de treball, necessitats urgents de l’estat del benestar, increment de les desigualtats i perill de trencament de la cohesió social, cronificació de la pobresa, baixa natalitat i envelliment de la població, etc., són realitats que el catalanisme polític ha d’afrontar i ha de liderar en les respostes. Com ho ha fet sempre. En cas contrari, hi ha el risc greu -com deia- que siguin discursos reaccionaris i radicals els que acaparin el relat que ens porta al trencament de la nostra societat i dels valors propis del catalanisme com l’hem entès fins avui.
Acció Catalana pel debat catalanista és una associació que es va crear el 2022 precisament per contribuir humilment a posar sobre la taula aquests debats del catalanisme central i transversal sobre les qüestions que lliguen i cohesionen el nostre país. De la mateixa manera que a meitat dels anys 80, amb la democràcia i la Generalitat mig consolidades, Max Cahner va impulsar les Jornades sobre el nacionalisme català al final del segle XX on varen coincidir grans noms del catalanisme intel·lectual, social i polític, ara de nou, hem de tornar a repensar-lo.
Enguany, el pròxim 26 d’octubre, se celebrarà a Lleida la tercera edició de la Jornada del catalanisme al segle XXI on s’abordarà el nou cicle nacional i es posarà especial èmfasi en una qüestió cabdal com és la situació del català i com abordar en el context actual la política lingüística.
El debat comptarà amb la conferència inaugural a càrrec de l’Hble. Conseller de política lingüística, F. Xavier Vila, amb el títol Catalanisme lingüístic en temps de revolucions: reptes i propostes per a la sostenibilitat de la llengua. Seguidament, quatre veus autoritzades en la matèria hi aprofundiran des de quatre mirades diferents: Carme Vidal-Huguet, Marina Massaguer, Oriol Soler i Xavier Vàzquez.
A la segona part de la jornada s’abordarà l’anàlisi política del nou cicle nacional, igualment amb quatre veus referents i expertes com són Jordi Muñoz, Pablo Simón, Mariona Lladonosa i Francesc Canosa. Tots ells moderats pels periodistes d’aquesta casa, Àlvar Llobet i Ferran Casas. Finalment, es faran unes conclusions a càrrec de l’ex-Paer major de Lleida i filòleg, Miquel Pueyo.
Aquests són debats necessaris per als catalanistes; que s’han de fer amb veus serenes i expertes. Veus plurals, però que assenyalin i vagin (re)construint els grans consensos que ens han de fer avançar com a país, com a societat i com a nació que som.