Tot i que no ho crec, potser aquesta mateixa frase va ballar pel cap de la Cristina Fernández de Kirchner mesos abans de decidir-se a nacionalitzar, eufemisme argentí d’expropiació, el 51% de la petroliera Repsol YPF. Els estrategs diuen que s’han aprofitar els moments de feblesa dels nostres enemics, o adversaris, per iniciar l’atac. Amb l’adversari distret, feble, o simplement desorientat, les possibilitats de guanyar o de fins i tot fer escac i mat, es troben més a l’abast. Són simplement l’aplicació dels manaments bàsics de la selva. Menjar o ser menjat. Argentina ha sabut triar el millor moment per arrancar-li un queixal, i alguna cosa més, a una Espanya que navega sense brúixola.  Sense embuts i parlant clar: Argentina ha evidenciat que el rei, Ai, el rei!, va despullat.

Al llarg de la seva història, això que es va definir com Espanya, ha tingut episodis tan desgraciats que Antonio Cánovas del Castillo ja va dir que eren espanyols... aquells que no podien ser una altra cosa. Tanmateix, si fem un repàs històric, també Catalunya ha viscut moments ben galdosos. Si llegim el llibre Les guerres dels catalans dels autors Enric Calpena i Oriol Junqueras (Pòrtic-2003. Panorama Assaig), ens cau el món al damunt veient l’estol de llufes que, només per culpa nostra, portem penjades a l’esquena. Però tot i què els catalans sembla que sempre anem donant voltes al mateix fanal o, com va escriure Joan Sales en una de les cartes que va adreçar a Mercè Rodoreda: els catalans portem tres-cents anys fent l’imbecil, però això no vol dir que hem de deixar de ser catalans, simplement el que hem de fer és deixar de fer l’imbecil.

I potser ara, quan ja la pedra està boteruda de tantes vegades que hi hem ensopegat, ha arribat el moment, tot aprofitant la debilitat d’Espanya, d’explicitar davant del món que Catalunya si que se’n pot sortir però que per això necessitem caminar sols, sense aquesta rèmora que ens ofega. Perquè Espanya ja no és creïble, perquè ja no té davant del món ni tampoc davant nostre cap mena de credibilitat. O ara o mai.