Probablement, es tracta d’una simple necessitat de marcar perfil de duresa després del canvi radical que els ha significat el pacte amb el PSOE. Però la negativa de Junts a recolzar les reformes de Pedro Sánchez, sobretot en la seva llei òmnibus, no s’acaben d’entendre. O ells no s’expliquen.
Esgrimeixen, per a negar-se a aprovar-la, que hi inclou canvis en el procediment civil que poden perjudicar la llei d’amnistia: alguns els demana Europa i altres ja són en la nostra llei orgànica del Tribunal Constitucional. Per tant, tal com succeeix amb la proposta de fer oficial el català a Europa, en el fons no depenen del que vulgui (o aparenti voler) el PSOE. La qüestió és que Junts voldria assegurar que l’eficàcia de la llei d’amnistia no es pot paralitzar per eventuals recursos o qüestions plantejats contra ella aquí o davant el Tribunal de Justícia de la Unió, però això és difícil de garantir, ja que malgrat que previsiblement la llei d’amnistia vindrà després de totes les reformes, i que la norma posterior deroga l’anterior, pel que fa a Europa, Espanya té poca cosa a dir. Les qüestions prejudicials tenen un efecte paralitzant sobre l’aplicació de les lleis perquè el tribunal que la planteja i qualsevol altre que hagi de decidir per raó d'aquesta llei, aturen els procediments fins a saber-se el què.
Però tampoc el PSOE s’explica gaire bé quan parla de les bondats de la normativa que vol aprovar. El procediment de les lleis òmnibus, amb el seu contingut heterogeni, no és el millor per garantir l’equanimitat del sistema parlamentari. Pel que fa a la reforma constitucional, ja fa dècades que el Tribunal Constitucional va dir que no es pot preguntar a la ciutadania si hi està d’acord quan la pregunta inclou resposta a realitats o matèries molt diverses, perquè l’assentiment a una que resulti atractiva pot induir a consentir altres que els hi siguin perjudicials o amb les que no hi estan d’acord.
En definitiva, aquests primers moviments auguren una legislatura amb sotragades oportunistes i, en última instància, que es faci més difícil el que Sánchez volia aconseguir: que els efectes perversos que l’amnistia pogués tenir no s’esborrin de la memòria dels que en són crítics.
Esgrimeixen, per a negar-se a aprovar-la, que hi inclou canvis en el procediment civil que poden perjudicar la llei d’amnistia: alguns els demana Europa i altres ja són en la nostra llei orgànica del Tribunal Constitucional. Per tant, tal com succeeix amb la proposta de fer oficial el català a Europa, en el fons no depenen del que vulgui (o aparenti voler) el PSOE. La qüestió és que Junts voldria assegurar que l’eficàcia de la llei d’amnistia no es pot paralitzar per eventuals recursos o qüestions plantejats contra ella aquí o davant el Tribunal de Justícia de la Unió, però això és difícil de garantir, ja que malgrat que previsiblement la llei d’amnistia vindrà després de totes les reformes, i que la norma posterior deroga l’anterior, pel que fa a Europa, Espanya té poca cosa a dir. Les qüestions prejudicials tenen un efecte paralitzant sobre l’aplicació de les lleis perquè el tribunal que la planteja i qualsevol altre que hagi de decidir per raó d'aquesta llei, aturen els procediments fins a saber-se el què.
Però tampoc el PSOE s’explica gaire bé quan parla de les bondats de la normativa que vol aprovar. El procediment de les lleis òmnibus, amb el seu contingut heterogeni, no és el millor per garantir l’equanimitat del sistema parlamentari. Pel que fa a la reforma constitucional, ja fa dècades que el Tribunal Constitucional va dir que no es pot preguntar a la ciutadania si hi està d’acord quan la pregunta inclou resposta a realitats o matèries molt diverses, perquè l’assentiment a una que resulti atractiva pot induir a consentir altres que els hi siguin perjudicials o amb les que no hi estan d’acord.
En definitiva, aquests primers moviments auguren una legislatura amb sotragades oportunistes i, en última instància, que es faci més difícil el que Sánchez volia aconseguir: que els efectes perversos que l’amnistia pogués tenir no s’esborrin de la memòria dels que en són crítics.