Els sectors de l'hostaleria i el turisme entomen amb optimisme aquestes festes de Setmana Santa. La major part dels indicadors assenyalen un escenari de clara represa, malgrat que segurament no es recuperaran a curt termini les posicions del 2019, prèvies a la pandèmia. Les previsions fetes des del Gremi d'Hotels apunten a una ocupació a Barcelona del 70%. Cal recordar que l'any passat només un 25% dels hotels de la ciutat van obrir, bàsicament per manca de turistes estrangers, que en aquests moments s'estan recuperant.  

La consultora Forwardkeys, referència obligada en aquest sector, assegurava recentment que l'ocupació a Catalunya estaria un 29% per sota de la del 2019. Per tant, encara queda per recuperar la normalitat, però ja s'ha deixat enrere el pitjor. A més, l'obtenció de la Copa Amèrica de Vela també ha estat rebuda com un baló psicològic molt important. Venen dies d'optimisme pasqual i, en vigílies de treure'ns la mascareta també en espais tancats, cal saludar el canvi de tendència. Entre la ciutadania hi ha ganes de recuperar l'abans possible el que s'entén com una vida normal.  

Però el que sens dubte és un bon senyal per a l'economia vinculada al turisme és tan sols un illot enmig d'un clima d'incertesa. Després de menjar la mona, tocarà altre cop assumir la gravetat d'una crisi que, per tercer any consecutiu, afecta de ple l'economia però per causes molt allunyades a l'activitat pròpiament econòmica. Els anys 2020 i 2021 el teixit productiu s'ha vist sacsejat per una crisi sanitària internacional i ara, quan semblava que per fi s'entrava en una dinàmica de recuperació, la guerra d'Ucraïna i el seu impacte directe en els fluxos energètics ha caigut de nou sobre les perspectives de creixement.

Retornats de pasqua, caldrà posar-se ben aviat a posar fil a l'agulla per assolir tornar a posar la vida en els carrils de la represa. La incertesa, gran enemiga de l'economia, només es podràa frontar des d'un gran pacte social. Aquests dies hem tornat a escoltar les referències al que van suposar els Pactes de la Moncloa, el 1977. La comparació pot no ser la millor, ja que tot i el seu component econòmic, aquell consens va tenir un lligam amb el context històric del moment, quan s'iniciava el canvi polític de la Transició. 

Amb més propietat es vindica des dels agents socials, especialment des dels sindicats, un pacte de rendes, un gran marc acceptat per patronals i sindicats que fos vist com una garantia doble per al teixit industrial i alhora pels drets dels treballadors. Un pacte de rendes apareix en l'horitzó com una de les mesures ambicioses que cal adoptar per garantir una recuperació sostinguda i amb drets socials.

Els aspectes psicològics són cabdals per consolidar les tendències de recuperació. La represa de les ocupacions ajudarà directament un dels sectors més fragilitzats per la pandèmia. Cal aprofitar el moment per estendre un sentiment de confiança i fer retrocedir l'espiral negativista que, crisi rere crisi, amenaça d'instal·lar-se en la societat.