Hitler, Mussolini o Franco van tenir el suport d’una part del poder econòmic i polític del seu temps per arribar al poder i mantenir-s'hi. El supremacisme que representaven el nazisme, el feixisme o el franquisme van ser una opció desitjable, o preferible, per aquest poder davant de les opcions de transformació social a favor de les classes populars que creixien a principis del segle XX en aquests països. El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el 2014 va verbalitzar la necessitat de crear un Podem de dretes. Afirmava que Podem els preocupava una mica i que necessitaven un projecte polític nou més proper als seus principis i valors polítics. En aquell moment Oliu estava preocupat pel creixement del projecte sorgit seguint les petjades de les mobilitzacions conegudes com a 15-M, a partir del 2011. Tampoc estava satisfet amb el PSOE i el PP, a qui considerava massa intervencionistes, reguladors i poc defensors dels interessos empresarials. A Oliu tampoc li agradava el moviment independentista, i per això el 2017 va traslladar la seva seu a Alacant.
És totalment comprensible que tothom, persones individuals, col·lectius o empreses, busquin trobar o impulsar els projectes polítics que puguin representar de la millor manera possible els seus interessos. En temps de crisis de representació és totalment comprensible que costi trobar aquests projectes. Quan els partits deceben, perden capacitat d’atracció, és temps que n’apareguin de nous. Això ja ho hem viscut recentment amb Ciutadans, amb Podem i Comuns... Ara sembla ser el moment d’Aliança i Vox. El seu creixement s’alimenta del desgast dels partits tradicionals i de les dificultats per consolidar-se dels nous. El seu creixement s’alimenta també de l’onada reaccionària i supremacista que estem vivint, i que té com a màxim representant a l’administració Trump als Estats Units d’Amèrica. Aquests processos passen al nostre país i arreu.
El fet que Emilio Cuatrecasas hagi decidit organitzar una trobada entre Sílvia Orriols i diferents persones del poder econòmic català s’ha de llegir en aquest context i amb la perspectiva històrica que tenim. Les bones paraules de Cuatrecasas per Orriols, no obstant, ens haurien de portar a pensar sobre les possibles limitacions d’aquests actes i aquestes operacions. Al poder econòmic català i espanyol els pot interessar Aliança i Vox, com també Junts, PSC, el PP... Al poder econòmic català i espanyol els pot interessar tenir capacitat d’influir en aquests projectes polítics i en d’altres que poden sorgir; de la mateixa manera que en els projectes polítics els interessa captar el suport d’aquest poder econòmic. Però el poder econòmic, en aquest cas representat per Cuatrecasas, hauria de tenir ben present el supremacisme que una societat democràtica no pot assumir. El supremacisme acaba amb la democràcia.
El poder econòmic, si dona suport a projectes polítics supremacistes, feixistes, nazis o franquistes, esdevé còmplice d’aquests projectes i de tot allò que aconseguiran fer. La història ens mostra com als anys vint i trenta del segle passat, i també en altres moments, el feixisme històric, el nazisme històric, el franquisme històric, van créixer gràcies al poder econòmic de les seves societats. La situació actual no és la mateixa, però la situació actual també és plena de discursos i d’accions d’odi fonamentades en un supremacisme que defensa la superioritat d’unes persones respecte d’altres. Aliança i Vox, i també altres partits tradicionals, estan fent créixer els posicionaments supremacistes i això no portarà res de bo a una societat que es vol democràtica. Evidentment cal parlar de tot i debatre de tot, pensar en els reptes que tenim i com superar-los. Però no podem practicar el supremacisme, criminalitzar, discriminar i crear víctimes expiatòries que se’ns presenten com les causants dels nostres mals.
En temps de creixement d’aquestes posicions supremacistes necessitem cultivar i difondre principis, valors i actuacions que facin possible la igualtat i la llibertat. Actuacions, per exemple, com la convocada per avui diumenge 18 de gener al camp del Celta de Vigo per assistir-hi amb les ungles pintades. Serà una mostra de rebuig al supremacisme homòfob que fa temps que es manifesta en contra del jugador Borja Iglesias, conegut com el “Panda”. La iniciativa ha sorgit de la penya celtista Carcamäns d'Arousa després dels insults que va tornar a rebre Iglesias en el partit amb el Sevilla F.C. Algú potser pensarà que no podem fer front al supremacisme, a les deportacions, o la invasió de Groenlàndia, pintant-nos les ungles. Pintar-se les ungles, la proposta de fer-ho, és una pràctica per evitar que avanci el supremacisme. Per evitar que ho faci cal tenir clars els valors i els principis que guien la nostra vida. Per evitar que ho faci cal tenir clars els valors i els principis que han de fonamentar una societat que defensi la llibertat i la igualtat que han de fer possible la democràcia. El poder econòmic i el poder polític han de tenir també clar quins valors i principis volen defensar.