Li dones voltes durant tot l’any. Planifiques, mires i remires, et perds entre cerca i cerca i tornes a començar. Els preus, els horaris i els visats es van interposant en les teves il·lusions. Et van minvant les ganes fins que arriba el dia que fas el cop de cap. Prems el botó de comprar i quan penses que ja ha acabat tot resulta que el malson només acaba de començar. Quan tot això d’internet no existia i les plataformes online ni les imaginàvem només ens havíem de preocupar d’anar a l’agència de viatges. L’única inversió era monetària, però els mals de cap se’ls menjaven uns altres. Paga, viatja i gaudeix, nosaltres ens n’ocupem de la resta.

El sistema tradicional, però, limitava les possibilitats de veure món. Viatjar a l’altra punta no era apte per totes les butxaques. La diferència entre ser ric i pobre era molt més evident i agafar un avió deia molt de la classe social dels pocs que s’ho podien permetre. Avui ens trobem davant la democratització del fet de viatjar. Per cel, mar o terra, viatgem. Ens movem arreu del món i deixem empremta mediambiental i a les xarxes socials a cada pas que fem. Però amb totes les opcions que tenim, encara hi ha qui no se’n refia de la compra online. Veiem com les agències de tota la vida ajusten preus per ser competitives i obren el mercat a tots els públics. Però aquella seguretat que donaven ja no hi és.

Un cas recent. Viatge d’una setmana a Santo Domingo. En un ressort de luxe poques coses hi poden passar. Doncs sí, en poden passar i moltes. Sala VIP a l’aeroport pagada i ni rastre de la sala ni dels VIP. Bufet desastrós i atenció lamentable amb un personal que només et servia si hi havia propina. I unes quantes perles més que ni una agència hi pot fer res. D’històries i historietes amb els viatges n’escoltem cada any. I si a sobre ets dels que prefereixes fer-t’ho tu mateix el drama està pràcticament assegurat. Triar i remenar et dona llibertat de moviments i et fa estalviar uns quants euros. Però els disgustos arriben un darrere l’altre. Aquí, una de les que es perd entre plataformes i comparadors de preus. I una de les tantes que enguany, abans de sortir de casa, ja ha tingut el primer ensurt. Cancel·lació d’un vol de connexió que et deixa tirada dos dies a una ciutat que ni volies veure. Després de desenes de trucades i converses pujades de to, dues opcions. O et retornen els diners, però de tots els vols i tornes a començar de zero pocs dies abans de les vacances, o agafes un altre avió que passa per un altre lloc que t’altera la ruta. Paga, calla i viatja.

Així ens tracten i així anem. En boles davant d’unes companyies aèries que actuen amb absoluta impunitat. Sense miraments, com si ells fossin robots i nosaltres un número. Sense cap mena d’empatia, sense solucions que no els convinguin a ells. Ens tracten d’idiotes i juguen amb les nostres il·lusions. Ens destrossen les vacances i aquí no passa res. I nosaltres, mentrestant, pagant assegurances extra preveient que en qualsevol moment ens la fotran. Carregant-nos d’escuts i de despeses per cobrir el descontrol que hi ha en aquest sector. On ningú ens protegeix, on tots llencen pilotes fora. On tots paguem i callem, i en alguns casos ens quedem a terra.