Mentre assistim a l'espectacle d'una política catalana enrocada, amb certs actors perduts en l'entelèquia, intolerablement inconscients del moment crític que viu el país i del perill de la decadència, podem consolar-nos amb els senyals de vitalitat constructiva en el camp de la cultura. En la música, particularment, on tenim la vista posada en el concert d'aquest dissabte al Palau Sant Jordi, amb Love of Lesbian i un públic que s'enfilarà fins a les cinc mil persones, amb mascaretes i, gran innovació, sense distàncies.

Per sort, en aquest país hi ha gent que sí que és conscient de la urgència d'aquests temps diabòlics i que pren la iniciativa, posant-hi idees, energia i diners. Són aquests promotors de concerts, que davant del panorama de desfeta de la música en directe, es van empescar fa uns mesos l'assaig clínic de la sala Apolo i, ara, aquest nou espectacle que ha atret l'interès de la premsa internacional, al qual s'hi han involucrat les administracions.

Potser no som plenament conscients que aquest esdeveniment és una fita mundial, única a Europa i a la major part del món (per trobar països que s'hi hagin avançat cal anar a Austràlia i Nova Zelanda, on les circumstàncies són unes altres), i que col·loquen Barcelona a l'avantguarda en la recerca de solucions davant de la paràlisi derivada de la pandèmia. L'Estat espanyol, i Catalunya en particular, són, de fet i malgrat les enormes restriccions, els llocs del continent on els escenaris s'han mantingut més oberts al llarg d'aquest any, ja que ara mateix els concerts són impracticables arreu.

És possible que la nostra feblesa econòmica, més gran que la de França o Alemanya (països on el sector rep més ajuts), hagi empès les administracions a mirar de fer equilibris i a mantenir les portes dels teatres i auditoris mig obertes com sigui. Alhora, la necessitat ha forçat els promotors a ser creatius. La necessitat, aquest gran estimulant de la pulsió creativa.

Per als més suspicaços, cal recordar que el concert del Sant Jordi no té res a veure amb els discutits recitals que Raphael va oferir fa uns mesos al Wizink Center, de Madrid. Tots els assistents, inclosos organitzadors, convidats i periodistes, s'hauran sotmès a un test d'antígens al llarg de dissabte, i els qui donin positiu no hi podran accedir. Tot l'operatiu està supervisat per l'Hospital Germans Trias i Pujol, i serà monitoritzat per la plataforma de salut pública.

Més d'hora que tard esperem sortir d'aquesta turbulència pandèmica i Barcelona s'haurà de retrobar amb el seu destí i decidir si vol jugar a la gran lliga de les ciutats o acomodar-se a la província malalta de melangia i jugant a la petanca. Necessitem més que mai que al capdavant de les nostres institucions hi hagi talents ràpids de reflexos, amb visió llarga, conscients d'allò que ens juguem després d'una Covid-19 que portarà una sotragada i una recol·locació exprés dels actors globals. I, en aquests moments en què tantes coses pengen d'un fil, esgarrifa fer notar que la inspiració i la consciència de la realitat la trobem més al Palau Sant Jordi que no pas al Parlament.