Immersos en una campanya electoral sense solució de continuïtat sovint apliquem les mateixes coordenades d'anàlisi de la campanya de les eleccions generals espanyoles a les europees, autonòmiques i municipals del pròxim 26 de maig, sense adonar-nos que encara que la inèrcia del 28 d'abril mogui alguns elements, no estem davant d'unes eleccions generals sinó d'unes eleccions que tenen dinàmiques diferents.

El primer dels elements que no es repetirà serà l'extraordinària participació del 75,75%; doncs la població no se sent cridada massivament per escollir els seus representants al parlament europeu o al consistori local.

L'altre element que cal tenir present és que el percentatge mínim per a obtenir representació municipal és del 5% i això pot donar presència de molts regidors de Vox que sobre-representi aquesta ideologia temuda pels que creiem en la solidaritat com a mecanisme de combatre desigualtats.

Pel que fa a les eleccions europees, estranyament s'ha perdut de vista la disputa entre l'eix dreta-esquerra que en les eleccions de 2014 es va fer evident. Aleshores, la primera vegada que el sufragi dels ciutadans europeus seria decisius en l'elecció del president, els partidaris de Juncker i de Schultz eren més evidents.

Les polítiques diferents per a sortir de la crisi econòmica i institucional, per a fer bandera de l'Europa social reclamada en altres temps sembla, malauradament, diluïda. La batalla aquesta vegada serà entre Manfred Weber de l'ala més dretana del Partit Popular Europeu i Frans Timmermans de la unió de partits propers a la socialdemocràcia europea.

Hi ha doncs un debat sobre l'Europa neoliberal de les dues darreres dècades o la possibilitat d'una Europa més social i això es posa a consideració, és a dir, a sufragi el pròxim 26 de maig. Les crítiques al funcionament de la UE han estat generalitzades, el seu model de governabilitat molt condicionat, però a l'hora de votar es votarà en clau de proximitat i ni tan sols importarà en quin bloc s'adscriuran els eurodiputats escollits.

El PPE, tot i el descontentament generalitzat, tot i el creixement de les desigualtats, lluny de modificar les seves receptes d'austeritat, presenta un candidat més dretà del que ha sigut el polèmic Juncker . La proposta del PSE d'una Europa més social és realment poc especifica però almenys ha publicat el seu manifest de "Un nou contracte social per Europa" que és, si més no, una lectura estimulant.

Els Verds que completen el seu grup amb alguns dels diputats de les formacions anomenades "subestatals" i ens conviden a la reflexió del paper de les nacions dins dels Estats d'Europa seran, probablement i tant de bo, imprescindibles per establir majories i escollir president de la Comissió Europea.

Però també pujaran, i molt, els grups d'extrema dreta que diuen que la Unió Europea ha de desaparèixer, però mentrestant, els seus eurodiputats s'acullen (legítimament) als privilegis i prerrogatives de ser membres de l'Eurocambra i no renuncien a cap d'aquests.

Tot això en ple procés del Brexit del Regne Unit que tornarà a participar en les eleccions, malgrat la seva situació d'un peu a dintre i un altre fora. I el que és més greu, la coincidència de les polítiques de Putin i de Trump que consisteixen a debilitar la Unió Europea fins a posar-ne en risc la seva continuïtat.

Totes aquestes coses ens hi juguem el pròxim dia 26 de maig. Certament la pugna entre Puigdemont i Junqueras per guanyar a Catalunya té inherents molts factors: consolidar ERC com a primera força de representació catalana, disputar-se quin model de "resistència" és més efectiu electoralment, quin tipus d'altaveu del "conflicte català" volem...

Vista la dimensió dels riscos que la Unió Europea perdi el sentit de garantir la prosperitat econòmica sense renunciar als drets humans, laborals i socials conquerits, hauríem d'aixecar la mirada i posicionar els partits independentistes en el debat general de quina Europa volem i en la defensa davant els enemics poderosos dels qui voldrien que altres zones del món guanyessin hegemonia econòmica sense haver de garantir cap dels drets que han estat bandera europea.