La decisió de la Fiscalia de no incloure Joan Josep Nuet a la querella contra Carme Forcadell i altres tres representants de Junts pel Sí a la mesa del Parlament per haver permès el debat sobre el referèndum no és innocent. Al Fiscal General el nomena el govern i dirigeix un organisme clarament jerarquitzat. Ni tant sols el diputat de Ciutadans (C's) Carlos Carrizosa era capaç de sostenir el dijous al ple sense titubejos que era independent. La querella no es fonamentava en els fets sinó en un judici d'intencions sobre què pretenien els representants de Junts pel Sí i què volia realment Nuet votant a favor de permetre el debat malgrat l'actitud restrictiva del TC.

Dividir el bloc sobiranista és ara la prioritat de l'Estat. Mariano Rajoy, C's i el que queda del PSOE (PSC inclòs) no pensen en ofertes sinceres per reconduir la situació perquè saben que no seran efectives. No ho seran perquè no preveuen que la sobirania nacional espanyola es qüestioni. Per tant, han de desactivar la bomba de rellotgeria de setembre en forma de referèndum vinculant d'una altra manera. I aquí els "comuns" són clau. Quan ens preguntem en què ha de ser diferent el referèndum de setembre del 9-N crec que no cal buscar la resposta en si tal o qual col·legi estarà obert, el paper dels funcionaris i en si el cens estarà accessible d'una o altra manera. El fet diferencial serà en comprometre's a convertir en vinculant el resultat. Per a que ho sigui la participació ha de ser molt més elevada que la del procés participatiu.

Mesurar el resultat del 27-S era difícil perquè l'espai dels "comuns" va dir una i altra vegada que ells no volien estar ni a la banda unionista ni a la independentista malgrat que, en el fragor de la campanya, tothom els presentava en un o altre bàndol per desgastar-los. L'estratègia va ser efectiva perquè el resultat de Catalunya Sí que es Pot va ser decebedor. L'equidistància s'ha mantingut en moltes de les votacions al Parlament, però no a l'hora de triar al costat de qui se situen cada cop que els poders de l'Estat han optat per la via coercitiva. Malgrat l'agror de Joan Coscubiela, fidel representant de l'establishment esquerrà que tan bé representa un sindicat com CCOO i preocupat de preservar les fronteres amb el PSC i C's, els "comuns" han estat al costat d'Artur Mas, Carme Forcadell i Joan Coma. Ada Colau, Xavier Domènech o el mateix Nuet s'han fet la foto amb ells a les places i davant els jutjats, i ni s'han plantejat fer-se-la amb Miquel Iceta, Xavier García Albiol i Inés Arrimadas presentant recursos davant el TC.

Els "comuns" encara defensen la via pactada per exercir el dret a decidir i ajuden a recollir suports al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, del qual formen part. Saben, però, que aquesta és una via morta i que la correlació de forces que ho faria possible és lluny de canviar a Espanya. La mala maror a Podem ho certifica. Mentrestant, l'independentisme ja debat els plans B per quan l'Estat prengui mesures, administratives i judicials, per prohibir el referèndum. Junts pel Sí, la CUP i les entitats sobiranistes haurien de fer més esforços per fer seure els "comuns" a la taula. I aquest espai hauria de fer un debat obert, sincer i realista sobre fins on arriba realment el seu suport al referpendum en lloc d'escudar-se en els exabruptes de quatre trolls independentistes a Twitter per fer-se l'orni i marcar distàncies amb un moviment que, de triomfar, permetria repartir de nou cartes i fer el procés constituent que defensen.