Justícia i Pau de les comarques gironines va recordar a Josep Manuel de Delàs i Ugarte als 25 anys de la seva mort. Resseguir la seva vida ens va permetre reflexionar sobre com l’activisme és transformador i va ser substantiu en moltes causes durant el franquisme i els vint anys posteriors a la mort del dictador.
Josep de Delàs, Pepo Delàs per a tothom, va néixer a Barcelona l’any 1942 i morí l’any 1990 a Girona. Format a l’Agència General Militar, va arribar a tinent coronel. Formació sòlida en enginyeria i matemàtiques. Des de dins de l’exèrcit va formar part de l’organització militar clandestina espanyola, creada a finals del franquisme, per democratitzar les Forces Armades Espanyoles. Exiliat a França. Retornà amb la nova etapa democràtica a Espanya i va ser molt actiu en la defensa del No en el referèndum per la permanència d’Espanya a l'OTAN, l’any 1986. La participació va ser del 59%, va guanyar el Sí, pel 52,5% dels vots a Espanya. A Catalunya va guanyar el No amb el 51%, amb una participació del 62,9%. Catalunya, el País Basc i Canàries varen oposar-se. L’any 1986 va passar a la reserva i va dedicar la seva vida, amb un compromís insubornable, a moltes causes socials. Girona va ser casa seva des del 1980. Les organitzacions socials de base, el seu dia a dia.
El militar que va intentar democratitzar les forces armades va esdevenir el pacifista de paraules i fets. Vinculat sempre a Justícia i Pau, sent-se el director a Girona des del 1989 fins al 1995. Un dels ideòlegs de l’entitat catalana amb Arcadi Oliveras i Joan Gomis. El seu activisme era local i global. Campanya contra el comerç d’armes, mobilitzacions contra la guerra del Golf, a favor de la pau i en contra la xenofòbia en la guerra dels Balcans, la campanya del 0,7% i l’Objecció fiscal contra els recursos de defensa. Després de 25 anys, els mateixos debats pendents. Promotor i membre de moltes associacions de proximitat a les comarques gironines. Coordinador d’ONG solidàries, xarxes d’intercanvi de coneixements, Ateneu Juvenil i Naturalista, entre altres. Cristià militant sumava sempre amb persones atees, agnòstiques i d’altres confessions. La religió era sentint de transcendència, d’espiritualitat compartida però sobretot respecte profund a cada persona.
En la transició fins a la dècada dels noranta els lluitadors franquistes amb molts joves i professionals varen sumar esforços des del voluntariat, des de l’associacionisme per moltes causes. En temps d'epidèmia d’heroïna i d’infecció del virus del VIH/SIDA persones diverses van unir-se per combatre l’estigma, per acompanyar-los a viure i morir amb dignitat.
En la fundació l’any 1990 de l’Associació AntiSIDA (ACAS) de les comarques gironines vaig conèixer a Pepo Delàs. Ell formava part de la Fundació Sergi, entitat d’atenció a les persones amb addiccions a drogues de les comarques gironines i a moltes altres entitats, a més de Justícia i Pau. La pandèmia de la SIDA s’estenia també a Catalunya, amb important extensió entre persones addictes a l’heroïna que compartien xeringues i agulles, a les presons, entre dones que exercien la prostitució, entre homes que tenien sexe amb homes, en persones amb hemofília contagiades amb derivats de la sang contaminats o entre nens per transmissió neonatal de les mares. Eren temps de gaudir de la llibertat després del franquisme, també de llibertat sexual i alhora temps de SIDA. Vàrem fer tot alhora, promoure sexe més segur i reclamar respecte a la diversitat sexual. Evidenciar que les addiccions són una malaltia. Aprendre a no jutjar, a acompanyar a les persones i a lluitar contra l’estigma. Les entitats feien acompanyament mèdic, jurídic, social i espiritual i campanyes de prevenció en tots els àmbits.
Durant la dècada del 1986 a 1996 el voluntariat va fer més digna, menys solitària, la mort de moltes persones amb SIDA. La recerca científica va aconseguir que la medicació antiretroviral aconseguís baixar la mortalitat a partir de la meitat dels anys noranta. L’activisme social organitzat, compromès de les entitats de lluita contra la SIDA han tingut un paper molt important en la pandèmia de la SIDA, accelerant les transformacions, la prevenció i en la millora dels drets de les persones infectades.
L'ACAS explicita la capacitat d’organització de la societat civil diversa, capaç de ser crítica i alhora fer aliances amb les administracions, amb institucions religioses, amb professionals per una causa comuna. El Bisbat, Càritas Diocesana, la Fundació SERGI, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Girona, el Club de Bàsquet Girona, La Caixa de Girona, La Caixa de Pensions sumaven a una entitat creada per persones activistes socials, professionals sanitaris convençuts de la necessitat del treball comunitari, persones amb profundes conviccions religioses, persones afectades en primera persona i familiars d’aquestes.
La vida de Pepo Delàs, militar, activista social de causes locals i globals i pacifista, ens obliga a reflexionar en el present i a revisar si cal tornar a espais de lluita més transversals, més diversos, per objectius comuns transcendents polítics, socials, mediambientals i culturals. El voluntariat, l’associacionisme com a vertebració democràtica civil d’un país, que empeny i alhora actua. Crític i capaç d’acompanyar les polítiques.
Josep de Delàs, Pepo Delàs per a tothom, va néixer a Barcelona l’any 1942 i morí l’any 1990 a Girona. Format a l’Agència General Militar, va arribar a tinent coronel. Formació sòlida en enginyeria i matemàtiques. Des de dins de l’exèrcit va formar part de l’organització militar clandestina espanyola, creada a finals del franquisme, per democratitzar les Forces Armades Espanyoles. Exiliat a França. Retornà amb la nova etapa democràtica a Espanya i va ser molt actiu en la defensa del No en el referèndum per la permanència d’Espanya a l'OTAN, l’any 1986. La participació va ser del 59%, va guanyar el Sí, pel 52,5% dels vots a Espanya. A Catalunya va guanyar el No amb el 51%, amb una participació del 62,9%. Catalunya, el País Basc i Canàries varen oposar-se. L’any 1986 va passar a la reserva i va dedicar la seva vida, amb un compromís insubornable, a moltes causes socials. Girona va ser casa seva des del 1980. Les organitzacions socials de base, el seu dia a dia.
El militar que va intentar democratitzar les forces armades va esdevenir el pacifista de paraules i fets. Vinculat sempre a Justícia i Pau, sent-se el director a Girona des del 1989 fins al 1995. Un dels ideòlegs de l’entitat catalana amb Arcadi Oliveras i Joan Gomis. El seu activisme era local i global. Campanya contra el comerç d’armes, mobilitzacions contra la guerra del Golf, a favor de la pau i en contra la xenofòbia en la guerra dels Balcans, la campanya del 0,7% i l’Objecció fiscal contra els recursos de defensa. Després de 25 anys, els mateixos debats pendents. Promotor i membre de moltes associacions de proximitat a les comarques gironines. Coordinador d’ONG solidàries, xarxes d’intercanvi de coneixements, Ateneu Juvenil i Naturalista, entre altres. Cristià militant sumava sempre amb persones atees, agnòstiques i d’altres confessions. La religió era sentint de transcendència, d’espiritualitat compartida però sobretot respecte profund a cada persona.
En la transició fins a la dècada dels noranta els lluitadors franquistes amb molts joves i professionals varen sumar esforços des del voluntariat, des de l’associacionisme per moltes causes. En temps d'epidèmia d’heroïna i d’infecció del virus del VIH/SIDA persones diverses van unir-se per combatre l’estigma, per acompanyar-los a viure i morir amb dignitat.
En la fundació l’any 1990 de l’Associació AntiSIDA (ACAS) de les comarques gironines vaig conèixer a Pepo Delàs. Ell formava part de la Fundació Sergi, entitat d’atenció a les persones amb addiccions a drogues de les comarques gironines i a moltes altres entitats, a més de Justícia i Pau. La pandèmia de la SIDA s’estenia també a Catalunya, amb important extensió entre persones addictes a l’heroïna que compartien xeringues i agulles, a les presons, entre dones que exercien la prostitució, entre homes que tenien sexe amb homes, en persones amb hemofília contagiades amb derivats de la sang contaminats o entre nens per transmissió neonatal de les mares. Eren temps de gaudir de la llibertat després del franquisme, també de llibertat sexual i alhora temps de SIDA. Vàrem fer tot alhora, promoure sexe més segur i reclamar respecte a la diversitat sexual. Evidenciar que les addiccions són una malaltia. Aprendre a no jutjar, a acompanyar a les persones i a lluitar contra l’estigma. Les entitats feien acompanyament mèdic, jurídic, social i espiritual i campanyes de prevenció en tots els àmbits.
Durant la dècada del 1986 a 1996 el voluntariat va fer més digna, menys solitària, la mort de moltes persones amb SIDA. La recerca científica va aconseguir que la medicació antiretroviral aconseguís baixar la mortalitat a partir de la meitat dels anys noranta. L’activisme social organitzat, compromès de les entitats de lluita contra la SIDA han tingut un paper molt important en la pandèmia de la SIDA, accelerant les transformacions, la prevenció i en la millora dels drets de les persones infectades.
L'ACAS explicita la capacitat d’organització de la societat civil diversa, capaç de ser crítica i alhora fer aliances amb les administracions, amb institucions religioses, amb professionals per una causa comuna. El Bisbat, Càritas Diocesana, la Fundació SERGI, la Universitat de Girona, l’Ajuntament de Girona, el Club de Bàsquet Girona, La Caixa de Girona, La Caixa de Pensions sumaven a una entitat creada per persones activistes socials, professionals sanitaris convençuts de la necessitat del treball comunitari, persones amb profundes conviccions religioses, persones afectades en primera persona i familiars d’aquestes.
La vida de Pepo Delàs, militar, activista social de causes locals i globals i pacifista, ens obliga a reflexionar en el present i a revisar si cal tornar a espais de lluita més transversals, més diversos, per objectius comuns transcendents polítics, socials, mediambientals i culturals. El voluntariat, l’associacionisme com a vertebració democràtica civil d’un país, que empeny i alhora actua. Crític i capaç d’acompanyar les polítiques.