En algunes de les pàgines aclaridores que van explicar les claus internes de la consulta del 9-N es parla de l’extrema confiança de Mariano Rajoy. El president del govern espanyol es va creure els seus col·laboradors quan li van comentar que Joan Rigol els havia assegurat que la Generalitat no intervindria en la consulta del 9 de novembre, que tota la iniciativa cauria sobre els muscles de les associacions civils independentistes.

És un episodi que no ha quedat mai ben explicat. Encara ningú ha preguntat al president del Pacte Nacional del Dret a Decidir si hi va haver aquelles converses. Si, com diuen a Madrid, ell es va atorgar la representació del president de la Generalitat i va acordar unes condicions amb el govern de l’Estat que després Artur Mas no va complir. Tampoc l’expresident de la Generalitat n’ha parlat mai de manera prou explícita.

Potser per això Mariano Rajoy no va saber reaccionar i va permetre que es fes la consulta. Potser fins al darrer moment es pensava que la Generalitat no hi intervindria, malgrat que totes les evidències feien pensar exactament el contrari. Potser tot s’explica també per una qüestió de confiança excessiva o de displicència. Potser Rajoy al final s’hi va resignar perquè esperava que anés molta menys gent a votar. Alguns dels comentaristes més bèsties de la capital de l’Estat van menysprear la iniciativa fins i tot el mateix 9 de novembre amb substantius tan delicats com “botifarrada”.

Sigui com sigui, Mariano Rajoy va canviar després d’actitud i això explica la pressió del seu govern sobre la Fiscalia perquè Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau fossin jutjats. Però, i abans? Hauria pogut fer res el govern espanyol per impedir la consulta? Segons alguns íntims del president, Rajoy els va comentar que el govern de l’Estat no podia fer-hi res. Que ell no contemplava llavors la possibilitat d’intervenir els Mossos d’Esquadra perquè, sota les ordres del Ministeri de l’Interior, impedissin la votació.

Tot això va ser el 9-N. I què passarà ara? Mariano Rajoy continua confiant que la divisió entre Junts pel Sí i la CUP evitarà l’aprovació dels pressupostos i que, sense pressupostos, no hi haurà referèndum al setembre, sinó unes noves eleccions autonòmiques. Això li diuen, estúpidament confiats, alguns dels seus assessors. Però també sap que aquest excés de confiança li pot passar aquesta vegada encara una factura més alta.

El mateix Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría ironitzen quan algú els demana si consideren evitar la celebració del referèndum per la força. “No es preocupi, que no els enviarem els tancs”, ha bromejat alguna vegada la vicepresidenta i actual ministra d’Administracions Públiques amb els periodistes catalans. És evident que el govern del PP ha desplegat tot el poder judicial per dissuadir l’independentisme català. Mariano Rajoy pensa també que a l’hora de la veritat, si es concreta, per exemple, la suspensió o la inhabilitació de Carme Forcadell, els dirigents de Junts pel Sí acabaran arronsant-se. Però sap igualment que aquesta previsió pot fallar.

Què passarà, doncs, si s’aprova la llei de transitorietat, si es convoca el referèndum i les autoritats catalanes no obeeixen els requeriments del Constitucional? Recorrerà el govern de Mariano Rajoy a la força, policial o militar, per impedir el referèndum? Diuen els seus col·laboradors que ni tan sols ho contempla, perquè no s’arribarà a aquest punt: “Perquè el referèndum serà avortat aquesta vegada molt abans que la consulta del 9-N- només amb l’acció dels tribunals”.

La suposició continua sent temerària. Si el Govern i la majoria del Parlament no s’arronsen, convoquen el referèndum i intenten portar-lo a la pràctica, fins a on estarà disposat a arribar Mariano Rajoy?