Des de fa un parell de setmanes, a Anglaterra tenen un pollastre muntat gràcies a la normativa en pro de la transparència, que és tan necessària com trasbalsadora. En aquest cas, li ha tocat el torn a la sacrosanta BBC, tota una institució periodística que s'ha vist amb l'ànim de publicar els sous dels seus empleats. La primera polèmica va esclatar en saber-se les desmesurades quantitats que rebien els presentadors estrella i es va anar apagant en veure's que eren sumes validades per la mai prou criticada llei de mercat: a la privada, els temptaven amb sous similars, així que si volien els millors ja sabien què els tocava.

La segona polèmica té un calat més de fons: resulta que a la democràtica i igualitària BBC les dones guanyen menys que els homes. Després de dies de declaracions i batalletes als estudis i platós, Philip Hampton, que forma part de la comissió governamental per incrementar el paper de les dones en llocs destacats, ha atiat el foc dient que, en els seus llargs anys d'experiència com a empresari, molts homes han picat a la porta del seu despatx per dir-li que estaven mal pagats, però mai no ho ha fet cap dona. Com sol passar en qüestions relacionades amb les dones, la víctima sempre rep: si ens violen és perquè anem provocant, si ens maten és perquè no denunciem, i ara resulta que, si estem més mal pagades és perquè no reclamem prou! Serà cretí!

Sí, aquesta és la primera reacció que ens pot venir al cap, però amb més calma, hem de reconèixer que el que diu Hampton no deixa de ser un fet. Tal com assenyala Viv Groskop en un article a The Guardian, si l'empresa de tinys L'Oréal ha invertit tants diners en un eslògan com Perquè tu ho vals deu ser perquè les dones encara ens ho hem de repetir sovint. Les lleis per a la igualtat, les quotes, les campanyes en xarxes socials com #Onsonlesdones van fent forat, però en els canvis de mentalitat no hi ha -i permeteu-me escombrar cap a casa- com la ficció: que hi hagi heroïnes potents en l'imaginari popular és imprescindible.

La bona notícia és constatar que youtubers molt influents entre els nostres adolescents com Lele Pons i Liza Koshy van per la vida tenint molt clar que elles s'ho valen. Amb una mica de sort, elles i les Arya Stark i les Lisbeth Salander ens ajudaran a superar aquesta malaltíssa autocrítica que ens caracteritza. Aleshores sí que picarem a les portes dels Hampton d'aquest món per dir-los que ens paguin el mateix que als nostres col·legues i, no badem, amb efectes retroactius.