El ladrón, su esposa y la canoa o com algú fingeix la seva mort per cobrar una assegurança. És una història esperpèntica i real que s'ha portat a la ficció en format sèrie televisiva. Com un home amb la complicitat de la seva dona i sense que els seus fills en sabessin res va pensar que podia començar de zero i sense deutes. Un pla que no tenia res de perfecte si el que volia era gaudir de la vida fent-se passar per mort. I amb aquella sensació que tot plegat només podia acabar com el rosari de l'aurora. Un final dramàtic per a un home que es pensa estar per sobre del bé i del mal. Que es creu més llest que els altres. Un perfil que abunda més a la realitat que a la ficció, cadascú amb les seves possibilitats, els seus anhels i el risc que vulgui assumir.
A gran o petita escala, tothom intenta fotre. Als altres, a hisenda o a la companyia asseguradora. Aquesta mateixa setmana he rebut un comunicat amistós per una topada amb un altre cotxe. El meu vehicle es va desfrenar mentre estava aparcat i el llest de torn ha aprofitat per pagar-se algun cop anterior a costelles meves. Com aquell que li entren a robar a casa i decideix incloure a la denúncia l'ordinador o el telèfon mòbil. Com l'altre que amb l'assegurança de salut acabada de donar d'alta va més cops al metge que en tota la seva vida. Perquè pensem que aquella cosa de sentir-nos estafats per les companyies asseguradores ens legitima a fotre'ls a ells. Que ja els hem fet massa rics i que per una petita mentida tampoc passarà res.
Tots portem un pirata a dintre. I ens reconforta que no ens enxampin. Molts cops, i en cap cas ho justifico, perquè no podem o no volem pagar tot allò que consumim. El futbol, per exemple. La possibilitat que LaLiga identifiqui aquells que vegin partits a través d'IPTV pirates ha posat nerviosos a molts. Tard o d'hora arribaran sancions, o potser no, i és només un ensurt més, allò de la por. De fet, fa anys que es persegueix aquesta pràctica il·legal que ha acabat per normalitzar-se. El mateix que ha passat amb la descàrrega il·legal de pel·lícules o programes per a l'ordinador. O la música. Ho necessitem tot, però en cap cas ho podem tenir si volem arribar a final de mes.
La cultura té un preu, la televisió també. Hem de pagar impostos i tenir assegurances que fan de tallafoc. Si ets un ciutadà normal, es tracta de sobreviure i la trampa i el tripijoc sempre hi seran. No és a nosaltres, com a individus, a qui ens han de perseguir. Nosaltres només som l'anècdota. Els que fan negoci de la pirateria són els que han d'estar al punt de mira. Com també els pirates amb corbata. Els Koldo, la parella de Díaz Ayuso, Bartomeu i el Barçagate i un llarg etcètera que ens fan més pobres. Tant, que no permeten a la resta poder pagar-ho tot. És tan grossa i descarada la flota pirata a altes esferes que fins i tot fer-se passar per mort no sembla tan greu.
A gran o petita escala, tothom intenta fotre. Als altres, a hisenda o a la companyia asseguradora. Aquesta mateixa setmana he rebut un comunicat amistós per una topada amb un altre cotxe. El meu vehicle es va desfrenar mentre estava aparcat i el llest de torn ha aprofitat per pagar-se algun cop anterior a costelles meves. Com aquell que li entren a robar a casa i decideix incloure a la denúncia l'ordinador o el telèfon mòbil. Com l'altre que amb l'assegurança de salut acabada de donar d'alta va més cops al metge que en tota la seva vida. Perquè pensem que aquella cosa de sentir-nos estafats per les companyies asseguradores ens legitima a fotre'ls a ells. Que ja els hem fet massa rics i que per una petita mentida tampoc passarà res.
Tots portem un pirata a dintre. I ens reconforta que no ens enxampin. Molts cops, i en cap cas ho justifico, perquè no podem o no volem pagar tot allò que consumim. El futbol, per exemple. La possibilitat que LaLiga identifiqui aquells que vegin partits a través d'IPTV pirates ha posat nerviosos a molts. Tard o d'hora arribaran sancions, o potser no, i és només un ensurt més, allò de la por. De fet, fa anys que es persegueix aquesta pràctica il·legal que ha acabat per normalitzar-se. El mateix que ha passat amb la descàrrega il·legal de pel·lícules o programes per a l'ordinador. O la música. Ho necessitem tot, però en cap cas ho podem tenir si volem arribar a final de mes.
La cultura té un preu, la televisió també. Hem de pagar impostos i tenir assegurances que fan de tallafoc. Si ets un ciutadà normal, es tracta de sobreviure i la trampa i el tripijoc sempre hi seran. No és a nosaltres, com a individus, a qui ens han de perseguir. Nosaltres només som l'anècdota. Els que fan negoci de la pirateria són els que han d'estar al punt de mira. Com també els pirates amb corbata. Els Koldo, la parella de Díaz Ayuso, Bartomeu i el Barçagate i un llarg etcètera que ens fan més pobres. Tant, que no permeten a la resta poder pagar-ho tot. És tan grossa i descarada la flota pirata a altes esferes que fins i tot fer-se passar per mort no sembla tan greu.