La població catalana, segons dades oficials publicades, ha disminuït en temps de Covid-19. L'increment de mortalitat, la disminució dels naixements, el continuat retard de l'edat de la maternitat i la frenada de la immigració són els elements, conjunturals i estructurals des de fa anys, que expliquen el descens de la població.

Catalunya al llarg del segle XX va passar de dos milions de persones a sis milions. En els primers anys del segle XXI s'incrementa fins a 7 milions, amb un lent, però constant  fins al període 2013-2015 de crisi econòmica que s'estanca i torna a créixer anualment fins a 7.722.203 a principis del 2020; la Covid-19 ha provocat un lleuger descens, a expenses de la demarcació i ciutat de Barcelona.

La tendència del descens de la mortalitat des d'inici del segle XX fins al 2019 a l'actualitat era constant, excepte en tres períodes clarament documentats: la grip espanyola 2018-2020, la Guerra Civil 1936-1938 i la Covid-19 durant els anys 2020 i 2021.

La grip espanyola va suposar una mortalitat aproximada de l'1,5% de la població a Catalunya, sobretot joves. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va suposar una pèrdua de població a Catalunya entorn del 4,5%: unes 50.000 persones mortes en combat, afusellades o en bombardejos, increment de sobremortalitat sobrevinguda per malalties comunes i unes 100.000 persones a l'exili.

La Covid-19 va suposar un descens directe de 0,3% de la població en els 18 mesos de pandèmia 2020-2021 amb increment de mortalitat l'any 2020 a Catalunya d'un 22%, sobretot de persones de més de 70 anys.

L'esperança de vida va passar de 32 anys l'any 1900 a 76 anys l'any 1985 fins a 83,8 anys l'any 2019. La Covid-19 ha fet disminuir en 1,5 anys, en homes i dones, l'esperança de vida l'any 2020, fins a 82,3 anys.

Caldrà analitzar la mortalitat de l'any 2021 per Covid-19 i per un possible increment d'altres patologies habituals (circulatòries, tumors, respiratòries, mentals) menys seguides per raons de la pressió sanitària de la Covid-19 i la necessitat de confinaments. L'esperança de vida a Catalunya, malgrat aquest canvi agut de tendència per la Covid-19, continua entre les més llargues del món.

La natalitat ha anat baixant continuadament i ha anat incrementant-se l'edat de les mares en el primer fill des d'inici del segle XX. De quatre fills per dona a 1,2 fills l'any 2020. Durant la pandèmia de la Covid-19 el descens ha continuat. L'edat de la mare en el primer fill és actualment de 31,4 anys l'any 2020, superior a la del 2019, 31,2 anys. L'any 1975  era de 28 anys. A la Unió Europea és de 29,4 de mitjana.

Els naixements del 2019 van ser de 61.548 i 65.406 persones mortes. L'any 2020, 57.889 naixements i 79.778 persones mortes. Des del 2018 a Catalunya el creixement vegetatiu és negatiu, menys naixements que defuncions.

La població catalana nascuda a l'estranger ha passat del 2,9% l’any 2000 a 12,8% l'any 2006, fins a 16,2%, la xifra més alta l'any 2020 amb un descens moderat durant la pandèmia fina al 16,1% (1.254.038 persones).

Els catalans que resideixen a l'estranger són actualment 340.514 persones, un 2,8%. L'any 2011 amb la crisi econòmica la població catalana resident fora va arribar a 9,36%. A inicis de gener del 2020 era del 4,6%, que ha disminuït durant la pandèmia pel retorn d'una part d'ells.

La població de Catalunya ha crescut de 2 milions a 5 milions des del 1900 fins a l'any 1975 fruit sobretot dels fenòmens migratoris interns d'Espanya i de la disminució de la mortalitat infantil i adulta. De 5 milions a 7,7 milions gràcies a la immigració estrangera des de principis del segle XXI.

A diferència del País Basc, que té una població molt estable entorn dels 2,1 milions des de fa moltes dècades, des del 1975. L'any 1900 tenia una població d'un milió de persones que va duplicar fins al 1975 també per migracions internes espanyoles. Des del 1975 fins a l'actualitat el creixement és molt lent amb un 8% de persones nascudes l'estranger.

El creixement vegetatiu (naixements/defuncions) és negatiu a Catalunya des de l'any 2018 agreujat l'any 2020 per la Covid-19, amb més descens dels naixements i més defuncions. Malgrat el descens progressiu de la natalitat, la població a Catalunya creix o està en tendència creixent, excepte en les crisis econòmiques que es desacceleren per frenar-se la immigració estrangera.

L'alta esperança de vida i la baixa natalitat condicionarien el rejoveniment òptim de les societats amb implicacions socioeconòmiques importants, de sostenibilitat de l'activitat  i  de l'estat de benestar.

Els debats demogràfics, el retard continu de l'edat de la maternitat, la baixa natalitat, la relació crisis-població són substantius i contradictòriament poc presents en la discussió pública.

No deixem per l'esfera privada i especialment en les dones el debat de la natalitat i de la cura. És la gran política pública i de responsabilitat de tothom.