Fa una setmana va fer un any del dia del referèndum de l'1 d'octubre i és inevitable fer memòria i balanç del darrer any. On érem i on estem. No per quedar atrapats en el passat sinó per veure la llum del futur.

Hi ha qui diu que el moviment només va unit quan és poesia. I uns quants intenten fixar la percepció que el president Torra és únicament poesia, un personatge sortit dels Jocs Florals. Vull debatre aquesta simplificació i defensar la prosa poètica del moviment sobiranista de Catalunya. Intergeneracional i comunitarisme.

El dia 1 d'octubre va ser un dia clau en la història de Catalunya. Era el compliment de programes electorals que no varen ser suspesos. Fruit d'un llarg camí cercant diàlegs nonats. Va ser amb la legalitat catalana, per defecte. Fruit de set anys de no resposta política des de la Sentència del Tribunal Constitucional a un Estatut votat en referèndum a Catalunya. Resposta catalana a la crisi constitucional. Crisi constitucional confosa per un cop d'estat a Espanya.

Dia 1 d'octubre, dia d'exercici del dret a l'autodeterminació recolzat per més de 2/3 de la població de Catalunya; persones independentistes i persones que volen una relació federal, confederal o autonòmica amb Espanya. De fet, fidels fins i tot als principis del socialisme espanyol i català de la transició i del mateix PSC fins al 2012.

Anys i fets de judicialització progressiva amb inhabilitacions del president Mas i conselleres Rigau, Ortega i Homs i centenars d'alcaldes i persones investigades. Resposta catalana a través de les urnes en defensa de la sortida democràtica per donar veu a tothom.

Però aquest dia també va generar una imatge real, clara, de resposta d'Estat policial repressiu, amb violència, davant de tanta gent pacífica, cívica, de totes les edats a molts col·legis electorals. En el record de la memòria individual i col·lectiva de l'1 d'octubre hi ha molta poesia, èpica però també hi ha racionalitat en la seva lectura, prosa. Va ser una sortida legítima, una victòria de més de 2 milions de persones.

Però el Govern i les estructures d'Estat varen aconseguir que els observadors internacionals no validessin el resultat, ja que diferents urnes varen ser requisades. I els fets del Dia del Referèndum i posteriors estan dificultant el camí cap a una proposta unitària de l'independentisme i sobiranisme.

Malgrat tot, era prosa pura convocar eleccions per part del president Puigdemont. I la mateixa racionalitat i responsabilitat del president Puigdemont i del Govern va fer que la declaració d'independència del Parlament no anés seguit de la proclamació i de l'efectivitat de la República.

I després de la repressió policial va arribar la presó dels líders de l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i, posteriorment, la presidenta del Parlament i consellers i conselleres. I també exili, per trobar justícia mediació internacional per part del president Puigdemont i consellers i conselleres i líders de partits.

I qui diu que només poesia? S'accepten unes eleccions autonòmiques el 21 de desembre que tornen a ratificar una majoria parlamentària independentista. I encara els partits catalans, PDECat i ERC voten la moció de censura al president Rajoy i col·laboren a fer president a Pedro Sánchez.

Sempre buscant diàleg i esperança. Sense renúncia de l'1 d'octubre. Al contrari, volem ratificar aquest amb un referèndum que tingui l'aval internacional. El passat 11 de Setembre més d'un milió de catalans tornen al carrer. I la qüestió és evident. Tots necessitem horitzons i intuir respostes. Tenim exili i presó.

Negació del fet troncal que és el dret a l'autodeterminació. I molt a prop de saber les demandes de la fiscalia i de les parts acusatòries del judici. Delictes de rebel·lió, sedició i malversació? Sense tenir present les sentències d'Alemanya i Bèlgica. I és aquest moment del present que fa que hi hagi divergències no en l'objectiu final sinó en les estratègies.

No cal triar entre poesia o prosa igual que no cal triar entre l'hemisferi dret o esquerra. Ciència o humanisme, amor o sexe, intel·ligència analítica o emocional, blanc o negre, cos o ment, carrer o institucions, tècnica o emocions, solvència o sentiment.

Urgeix cosir d'acord amb objectius compartits una estratègia entre el sobiranisme que permeti reflectir en la política els esperits dels 11 de setembre i 1 d'octubre. La violència no és nostra, ni reactiva. Sense perdre mai el nord, de què tot és instrumental i que la majoria vol construir una societat millor.

I ara també és hora del PSOE, de Pedro Sánchez. Cal deixar els tacticismes electorals i interpretar el moment decisiu també d'Espanya. I aportar la sortida política a un moviment que té majoria parlamentària i d'un molt àmplia part de la societat que considera que un referèndum per decidir és el camí. I desjudicialitzar el procés. Això també necessita prosa poètica.