"No acceptaré cap xantatge d'un president amb una aprovació del 4% i a punt de perdre el càrrec" li va etzibar ahir Beata Szydło, primera ministra polonesa al president francès Hollande després que aquest amenacés de retirar-li a Polònia els fons estructurals per la seva deriva pseudo-autoritària.

Ja és oficial, no sense mèrit, els Estats de l'Europa Central i de l'Est han estat triats com el boc expiatori que justifica perquè la UE està paralitzada. Amb el Brexit, els britànics ja han perdut valor com a excusa per no avançar en la integració europea, i la retòrica anti-Europa Oriental servirà perquè països com França, Espanya o Itàlia recuperin part del prestigi perdut aquests anys. Millor fer-se els valents amb Polònia que no pas preguntar-se perquè el 39% dels francesos entre 18 i 24 anys votaran Marine Le Pen.

Probablement el gran error de la UE ha estat creure que podia comprar amb diners el reformisme polític i econòmic de les noves incorporacions al club. Ho veiem al Sud i ho veiem a l'Est. Si l'europeisme espanyol és purament retòric, i més interessat en els diners que venen d'Europa que en les reformes econòmiques, Polònia ha fet un gir de 180 graus i ha passat de ser l'Estat model de l'ampliació amb Tusk a co-liderar amb Hongria una clara involució democràtica.

Si Orban o Kazisnky no són clarament anti-UE encara, no és realment per un problema ideològic, sinó perquè depenen econòmicament de Brussel·les. Polònia, per exemple, haurà rebut 100.000 milions d'euros entre 2014 i 2020 a través dels fons de cohesió. Com expliquem a "L'Europa que han fet fracassar", la realitat és que fora de l'Europa germànica i nòrdica, impera un europeisme de caixer automàtic. Diners sí, però reformes les justes.

Així doncs, des de ser un soci fiable i de futur per a la UE, Polònia ha passat a estar interessada només pels diners. De moment, si Polònia no canvia, li passarà com a Espanya que ha estat vetada de tots els càrrecs importants de la UE durant la darrera dècada. És curiós observar una certa espanyolització de Polònia, fins i tot en la forma barroera de voler manipular el Tribunal Constitucional.

Per això sorprèn aquest to burlesc a la premsa pel fet que la re-elecció del polonès Donald Tusk ha estat per 27 vots a 1 contra la solitud quixotesca de Polònia, que oblida que Espanya va ser derrotada per 27 a 1 quan va voler imposar el corredor central de los Pirineos en lloc del corredor mediterrani, o 17 a 1 quan la van marginar del BCE i l'Eurogrup.

Que no riguin tant amb Polònia, el Financial Times ja considera el segon referèndum escocès "inevitable", i si guanya la independència i Espanya intenta vetar-la de la UE, potser tornarem a veure una derrota 27-1. Us imagineu qui es quedarà sol?