En un gir de guió digne de les millors novel·les de suspens, hem sabut que el jutge Pablo Llarena se sent amenaçat per la Justícia belga i pateix per les conseqüències patrimonial d'una eventual condemna per vulneració dels drets dels polítics catalans exiliats sotmesos a la seva instrucció judicial.

El Consell General del Poder Judicial estudiarà una petició d'empara de Llarena per "l'atac planificat, groller i fraudulent" que significa la demanda judicial en contra seva, presentada pels advocats dels exiliats catalans a Bèlgica. És curiós que, en el seu escrit, el magistrat espanyol faci servir descripcions que s'ajusten perfectament a la seva pròpia acció jurisdiccional, que ha estat descrita com una clara prevaricació per molts juristes i acadèmics locals i internacionals. 

Per descomptat, la Justícia espanyola va tornar la demanda belga sense complimentar-la, tot fent palesa la indignació castissa pel que consideren una intromissió inadmissible. Llarena s'espanta que es pugui qüestionar "la imparcialitat" (sic) de la seva instrucció, i que sea un tribunal belga pugui examinar la seva feina. Sap que el ridícul podria arribar a nivells inaudits. 

Encara més, Llarena descobreix que els acusats en seu judicial han d'"invertir i posar en risc el seu patrimoni, havent de sufragar les costes de la seva defensa", per la qual cosa sol·licita l'empara del Consell General del Poder Judicial. En resum, el jutge espanyol tem que pugui ser sotmès a les mateixes condicions a les que ell ha sotmès als ostatges i exiliats. O potser es pensa que als ostatges i exiliats els hi surt de franc, tot plegat.

El magistrat espanyol pot estar tranquil, però. La Justícia belga presenta nivells d'independència que a Espanya no s'han viscut mai, literalment. Qui està acostumat a administrar justícia en un entorn de contaminació política i impunitat, pot espantar-se en veure sotmès a un procediment judicial net i transparent. Sortosament, a diferència dels ostatges i els exiliats, ell no haurà de tenir por a la Justícia.