El Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària de la CUP han aprovat finalment permetre iniciar el tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat. Com es va encarregar de matisar la diputada Eulàlia Reguant, aquesta decisió no és una carta blanca per al govern, perquè al Parlament l'esquerra rupturista podria acabar rebutjant-los, però almenys és un primer pas. Suarà la cansalada el govern, finalment, per aprovar-los i no rebentar-se totes les costures.

Aquest primer pas ha estat tan costós com tots els altres. Convèncer la CUP perquè mantingui l'estabilitat parlamentària i la vida política del govern de Junts pel Sí no és gens fàcil. En realitat, els dirigents de la CUP aguanten amb respiració assistida la legislatura enmig de grans convulsions i, malgrat el seu hermetisme, amb una fissura sagnant davant cada gran decisió de debò. Una divisió que ara no s'ha concretat.

La majoria dels membres del Consell Polític i del GAV han acceptat el tràmit parlamentari dels pressupostos perquè entenen que els seria molt més costós rebutjar-los i assumir la convocatòria d'unes noves eleccions que no trencar les negociacions amb el conseller Junqueras.

Les grans discrepàncies entre la CUP i el govern en matèria dita pressupostària es mantenen. Hi ha dues visions del món i de l'economia productiva irreconciliables. Però hi ha també la necessitat compartida d'evitar la sensació de fracàs de l'independentisme que significaria una nova baralla i la convocatòria d'unes eleccions que serien autonòmiques per molta quincalla retòrica amb què quedessin adornades aquesta vegada.

Per justificar les cessions que la CUP haurà d'acabar acceptant si els pressupostos són finalment aprovats, els seus portaveus han elevat el referèndum de l'any vinent a la categoria de pedra angular del moment. Potser hi haurà pressupostos, però, com ha sentenciat la diputada Eulàlia Reguant, "el referèndum n'és la clau".

Una vegada més, l'èxit del procés queda condicionat a una iniciativa que no depèn del tot de la seva majoria parlamentària. Les incògnites que obre la convocatòria d'aquest referèndum són enormes i raonables. Perquè poder-lo concretar dependrà, no només de l'audàcia dels membres del govern i dels representants al Parlament de Junts pel Sí i la CUP, sinó també i en darrer terme de la voluntat de milers de funcionaris –incloent-hi els mossos d'esquadra–. La jugada és excessivament arriscada i absurda. Perquè, si el Partit Demòcrata, Esquerra i la CUP no volen que se'ls emporti el vent de la il·lusió que pugui suscitar la "nova política", haurien de conjurar-se molt més sòlidament i preparar diferents solucions alternatives i encadenades per arribar a l'objectiu que, encara que sembli mentida, comparteixen.