A hores d'ara, dir que en les relacions internacionals no hi ha principis i que tot es regeix per interessos és una bertranada, ho sap tothom. Amb tot i això, quan aquesta realitat se’ns presenta d’una manera tan descarnada com aquests dies, fa feredat, fa basarda.

Europa i els EUA han reaccionat amb escarafalls, sancions i una forta onada de solidaritat davant la invasió inexcusable i inacceptable d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin. El que està patint el poble ucraïnès ha fet aixecar de la cadira els principals líders continentals, però cap no ha intervingut per aturar-ho. Tot es limita a sancions absolutament ineficaces per fer retrocedir Putin i a oferir refugi als desplaçats. 

Mentre Putin destrueix un país sobirà davant la inacció de la resta del món, llegim i sentim dia sí, dia també, proclames en defensa de la integritat territorial dels estats i la inviolabilitat de les fronteres. Espanya, el seu president i els seus partits polítics són dels que més alcen la veu. S’envien armes i s’obren centres d’acollida de refugiats.

Tanmateix, els principis que s’apliquen per Ucraïna no valen per al Sàhara Occidental. Allà, a canvi de pacificar les relacions amb el veí marroquí, s’abandona a la seva sort a un poble que fins fa dos dies tenia dret a l’autodeterminació i a celebrar un referèndum d’independència.

Rússia no pot violar els drets del poble ucraïnès i no pot annexionar-se Crimea o el Donbass, però el Marroc sí que pot aixafar els del poble sahrauí i annexar-se el Sàhara, ves per on. Com descrivia de forma descarnada Sara González ahir en aquest mateix espai, el racisme institucional fa que un immigrant ros i blanquet sigui rebut com cal mentre un de pell fosca sigui atonyinat sense pietat als peus de les tanques de Ceuta i Melilla. Tot alhora, en el mateix moment.

Una lliçó crua que cal tenir ben present. Tenir o no raó és irrellevant en l'àmbit internacional, on tot es mou per interessos. Els suports no es guanyen per simpatia. No hi ha bon i dolents. Els papers s’intercanvien amb una facilitat brutal, i ningú no demana perdó.

Qui condemna els atacs a la població civil d’Ucraïna al Congrés, fa quatre dies havia aprovat la venda de les armes amb les quals la dictadura saudita massacra la població civil iemenita. El govern espanyol que se suma amb entusiasme a les sancions contra Rússia, té atorgades més de 1.500 visats d'or a oligarques russos que van dur a Espanya els seus diners tacats de corrupció. Com veiem amb els sahrauís, tenir la raó i les Nacions Unides de la teva part no significa res. La traïció espera a la cantonada.