"Passen per un primer trenet de convidats i, quan arriben al segon, Francesc de Dalmases aparta la productora de convidats, agafa pel braç la subdirectora i tanca la porta". Un cop dins, mentre el FAQS del 9 de juliol continua emetent-se en directe, el diputat i vicepresident de Junts comença a "cridar" coses com aquesta: "M'has traït", "has fallat a la teva paraula", "programa de merda", "això no m'ho pots fer", "presentadora patètica" i "mala periodista". Frases que van acompanyades de "cops a la taula". Totes aquestes són frases que apareixen en l'informe elaborat per la CCMA sobre l'incident protagonitzat per Dalmases al programa que, fins fa tan sols unes setmanes, protagonitzava el prime time dels dissabtes a la televisió catalana. Els fets, documentats per NacióDigital i Eldiario.es, han quedat acreditats per un document signat per Sigfrid Gras, director de la cadena, distribuït aquest divendres al Parlament.

Segur que hi haurà veus que hi veuran la mà d'ERC, o l'efecte de les subvencions als mitjans que van publicar la informació -va bé anotar les lliçons dels qui ara les critiquen, després d'haver-se'n beneficiat sistemàticament en exercicis anteriors, com es pot consultar sense gaire esforç-, o directament un complot general contra la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs, que inclou tots els "traïdors" que acumula el país en múltiples àmbits. Al cap i a la fi, en la concentració -minsa- de suport de dijous al Parc de la Ciutadella s'hi van escoltar crits en contra de TV3, una "televisió de merda", segons una de les manifestants més combatives, i també contra la "premsa catalana manipuladora". Quatre crits en una manifestació que no va arribar als 300 congregats no permeten elevar a categoria què s'hi va dir, però retrata bé el reducte del reducte, els fidels entre els fidels, que se senten atrets per la figura magnètica de Borràs.

La crítica als mitjans no només és legítima, sinó que és necessària. Els periodistes cometen -cometem- errors, encara que s'actuï des de la bona fe i des de l'honestedat. Ningú, en cap professió, és infal·lible. Tampoc els qui, des d'una posició de privilegi autoproclamat, branden el codi deontològic sense tenir en compte que el rebreguen confonent la professió amb l'activisme. Com més lliçons es donen, més precaucions s'han d'adoptar, i el cas Dalmases serveix per demostrar -una vegada més- aquest axioma. Perquè el vicepresident de Junts, quan negocia -circumstància que ja és "anòmala", com admet ell mateix- l'entrevista a Borràs al FAQS, eleva una sèrie de demandes que indiquen de tot menys respecte a la llibertat de premsa. Ni parlar-ne dels correus presumptament incriminatoris que formen part de la causa, ni parlar-ne de repreguntar, ni parlar-ne de segons quins periodistes convidats a les cadires per intervenir. Curiosa concepció de la professió per algú que treu pit d'haver-la exercit.

L'informe de la CCMA retrata una manera de fer política i una manera d'intentar controlar el relat que pretén l'adhesió incondicional a través d'evitar les preguntes més incòmodes. Dalmases té tot el dret del món a acusar NacióDigital i Eldiario.es de "magnificar els fets" i "treure'ls" de context -ho fa en la versió de l'informe distribuïda per la CCMA-, però també hauria pogut explicar que, a petició directa dels dos diaris, va evitar aportar la seva versió, que hauria estat oportunament consignada en igualtat de condicions amb els fets relatats pels testimonis -un total de quatre- sobre la intimidació del FAQS del 9 de juliol. "A partir d'aquí es desencadena una tempesta política sense precedents que, ens dubte, va molt més enllà de l'àmbit periodístic", diu Dalmases. És habitual que els polítics tinguin ganes de veure explicacions ocultes en tot el que es publica, però la realitat sempre acostuma a ser més planera del que s'intueix.

I la realitat és que la informació s'havia de treballar durant dies, i que no té res a veure -com suggereix el diputat en l'informe i ha insinuat en tuits, sortosament molt més moderats en les formes des que es va publicar l'episodi a TV3- amb la defenestració de Borràs. És comprensible que l'estratègia de la presidenta suspesa de la cambra passi per atacar els socis independentistes -quan sembla que el concepte d'unitat s'ha rebregat, sempre es pot caure una mica més baix- i que se sent víctima d'una conxorxa amb múltiples implicacions, però la publicació de les informacions sobre Dalmases res té a veure amb el seu cas judicial, que ja estava en marxa i tothom -fins i tot ella- sabia com acabaria. Els fets van passar el 9 de juliol, es van treballar durant més una setmana i es van publicar quan es van obtenir totes les confirmacions. És evident que no s'ha descobert el Watergate i que no s'ha canviat el curs de la història -les ambicions sempre s'han de saber dimensionar-, però Déu n'hi do com un episodi "magnificat" ha marcat l'agenda informativa a Catalunya, cas Borràs a banda, durant dues setmanes.

Vist en perspectiva, el més rellevant és la rapidesa amb la qual han caducat les proclames a favor de la llibertat de premsa que Dalmases i altres dirigents de Junts han exhibit en els últims temps. La llibertat de premsa no és limitar continguts, no és triar convidats, no és dir que el FAQS és un "programa de merda", no és intimidar la subdirectora de l'espai televisiu. I no val l'argument -barat- que "ho fa tothom". Llegit l'informe de la CCMA, la conclusió és clara: a Dalmases -i a Borràs, per extensió, perquè el diputat és la seva mà dreta i home de la màxima confiança- no els molesta el periodisme, sinó tothom que no pensa com ells. Perfils que disten del que necessita Junts per convertir-se, com ambiciona, en un partit aspirant a ser hegemònic.