La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la legislació hipotecària espanyola ha tingut un doble efecte en el procés de modificació de les regles del joc del sistema hipotecari. En primer lloc un efecte ben positiu sense cap mena de dubtes, en decantar la balança clarament en favor dels ciutadans, al establir la inadequació del nostre procediment judicial a la normativa europea de defensa dels drets del consumidor: per entendre'ns la sentència aporta un bagatge argumental i moral suplementari molt útil en aquesta fase de modificacions legislatives.

Però hi ha també un efecte col·lateral que no juga a favor. Es tracta d'atorgar al govern un pretext per aturar, o per alentir la tramitació del projecte de llei i de la iniciativa legislativa popular que es troben a l'espera de la seva discussió conjunta a la comissió d'economia del Congrés de Diputats. Estudiar amb cura la sentència esdevé l'excusa perfecte per allargar un tràmit ben incòmode pel govern, ja que haurà de decidir entre la seva pròpia proposta i el contingut de la ILP. Per això la reacció de CiU ha estat incrementar el “pressing” sobre el govern. Com a primera iniciativa formulem una pregunta urgent amb l'objectiu de restablir un calendari per a la tramitació de la llei, incloent-hi l'imprescindible ajustament de la Llei hipotecària que reclama la sentència. No seria acceptable posposar aquesta qüestió a un hipotètic “estudi més en profunditat” tal i com sembla insinuar el propi executiu de Rajoy.

En el fons les claus del conflicte continuen essent les mateixes: establir una moratòria per a tots els casos d'impagaments sobrevinguts a causa de la crisi i que afectin a la primera residència de ciutadans sense recursos, ampliar la moratòria al procés i no tant sols a l'execució, tot aprofitant el període de la mateixa per acordar la solució del conflicte mitjançant un obligat procés d'intermediació. I, finalment, i el més important garantir el manteniment de l’ús de l'habitatge, fet que es podria aconseguir amb un leasing social.

Per CiU, que val la pena recordar, va ser el primer grup parlamentari que va portar al ple del Congrés una moció sobre la dació en pagament, en un ja llunyà desembre del 2010, no hi pot haver més excuses. Cal resoldre ja la problemàtica. Tenim les idees clares, coneixem les solucions i considerem un deure cap els ciutadans per part de tota la classe política, posar el punt i final a la qüestió. El cop de mà del tribunal europeu ens ha donat un nou impuls. Fora una greu errada no aprofitar-lo.