Fa pocs dies la Universitat de Vic-Central de Catalunya va celebrar l’acte central de les commemoracions dels 40 anys de la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona (EUMO). EUMO neix amb la transició, hereva dels moviments de renovació pedagògica, part de la construcció democràtica, participant activament.

Creix i es consolida amb la missió de contribuir que l’educació sigui patrimoni de tothom, en la seva funció integradora i integrada en el món canviant, divers. En una visió de servei transformador local i global. En moments de transicions l’escola pública està qüestionada ja que, en democràcia, sempre posa crítica  a les imposicions.

Aquest fet ens permet resseguir la transcendència de les escoles de mestres, ara Facultats d’Educació al llarg de 40 anys a Catalunya. Quan alguns qüestionen el seu paper jo voldria reivindicar-les.

La formació de mestres (igual que la de metges i infermeres) ha esdevingut cabdal en l’alfabetització de tota la població, en la igualtat d’oportunitats dels nens i nenes, en la cohesió social i en la construcció d’un sentiment de pertinença a la Catalunya inclusiva.

Ara que critiquen que el català sigui llengua vehicular a l’escola, ara cal una mirada analítica dels darrers 40 anys.

Com seria la societat catalana sense el domini per part de tots del català, sense deixar el castellà com a segona llengua oficial? On estaria el català, llengua pròpia de Catalunya, sense aquest model educatiu? Els fills procedents dels grans fluxos migratoris de les dècades dels seixanta i al tombar de segle XXI participarien igual en la societat sense tenir la possibilitat del domini del català, en escoles diferents segons llengua vehicular?

Aquell any 1978 va ser any d’inici de la recent recuperada democràcia, l’any del pacte constitucional. L’any 1975 moria Franco al llit desprès d’una dictadura de 40 anys. L’any 1977 les primeres eleccions de l’etapa democràtica que començava a Espanya. L’any del retorn del president Tarradellas. L’any 1979 es convocaren les primeres eleccions autonòmiques al recuperar l’autogovern.

Catalunya té una llarga història de moviments de renovació pedagògica. A principis del segle XX Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna remouen la pedagogia. 

L’any 1903 s’iniciaren les primeres Converses pedagògiques de l’Empordà liderades pel mestre Silvestre Santaló, ideari de les Escoles Estiu. La Mancomunitat de Catalunya, ja en l’any 1914, i els moviments de renovació pedagògica fan d’aixopluc de les Escoles Estiu. L’any 1965 es crea l’Associació Mestres Rosa Sensat. 

L’analfabetisme a principis de segle era superior al 50% a Catalunya. L’any 1930 baixa al 33% fins a 1.4%l actualment.

Els grups de mestres són part de la resistència franquista i part de la recuperació de les llibertats individuals i col·lectives. Marta Mata, és una de les persones claus en el model d’Escola Catalana recuperada la democràcia.

L’Escola de Mestres d’Osona té els seus orígens en l’Escola de Magisteri vinculada a l’Església, durant el període 1948-1977, al Bisbat de Vic, a Sant Miquel. L’any 1978 s’adscriu a la Universitat de Barcelona. Fidels a la història universitària de la ciutat.

En els segles IX-X l’Escola Catedralícia. En el segle XVI l’Estudi General, la Universitat Literària, suspesa per Felip V a partir del Decret de Nova Planta. Sempre germina de nou la llavor sumant ciutat, ajuntament i societat civil. El segle XIX el Círcol Literari.

I amb la recuperació de l’autogovern les Escoles de Mestres i Escola Infermeria d’Osona a Vic passen a ser universitàries. L’any 1978  EUMO i Infermeria el 1.981, seguint el fil de l’Escola d’ATS associada al Col·legi de Metges d’Osona (liderat pel doctor Arimany des del 1974).

L’Escola de Mestres Osona impulsa la creació de la Fundació Balmes que permet posteriorment passar a Fundació Universitària Balmes, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 1.997.

Aquells primers 150 alumnes i 17 professors d’EUMO són la llavor de les facultats actuals: Educació, Salut i Benestar, UST, Empresa i recentment Medicina. Més de 17.000 alumnes actuals de la Federació UVic-Central de Catalunya, entorn de 5.000 de graus i uns 10.000 formació continuada.

El lideratge d’Educació ha estat imprescindible en la UVic. El doctor Ricard Torrent va promoure la creació de l’Escola Universitària de Mestre i com a primer rector de la UVic la posterior creació i consolidació de la Facultat d’Educació i la resta de facultats. Així mateix la creació de l’Editorial EUMO inicialment especialitzada en la publicació de materials pedagògics i amb continuïtat fins a l’actualitat.

Els graus i la formació continuada d’Educació a la UVic-UCC s’han consolidat i són identificats com a marca de qualitat, de renovació pedagògica, de revisió constant d’instruments d’atenció a la diversitat, promovent l'escola inclusiva. Actualment impulsant el Laboratori de Formació i Recerca Montessori i els màsters d’Educació Inclusiva, Innovació en didàctiques Específiques, Pedagogia Montessori (0-6 anys), Millora Ensenyaments de l’Educació Infantil i Primària i Formació del Professorat de Secundària, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes.

40 anys de formació de mestres a la UVic-UCC al servei, en majúscules, de l’educació, però alhora al desenvolupament regional econòmic, social, cultural i al servei de la llengua. Al servei de Catalunya. Valuós servei públic que cal valorar i potenciar.