Amb un consum informatiu que potencia l'efecte "cambra d'eco", aquell espai tancat on ressona una única versió de la realitat que et fa sentir còmode i no et planteja contradiccions, uns debats televisius on mana la plantofada i on l'intercanvi d'idees ni hi és ni se l'espera, i aquests grans i eficaços aliats de la confusió total que són els whatsapps, què podria sortir malament?

Hi ha una tempesta perfecta de la informació que té a veure amb uns mitjans de comunicació temptats a donar al lector allò que creuen que desitja, unes xarxes socials que afavoreixen que el ciutadà es tanqui en la seva bombolla i s'alimenti de qui li dóna la raó, una societat de l'espectacle que converteix els debats polítics en partits de futbol, i com a cirereta del pastís, la desconfiança que inspira 'el sistema' i que té com a expressió més alta una sorprenent credulitat davant de qualsevol missatge d'origen desconegut que t'arriba per whatsapp. Per donar al whats la carta de naturalesa només cal que passi un filtre: que allò que digui reforci la teva ideologia.

Així, aquests dies hem vist com persones que arrufen el nas davant del malèfic biaix dels "mitjans convencionals" s'empassaven, i feien córrer, que a la Torre de Collserola s'hi havia penjat un llac groc gegant (la foto feia patxoca), o que la Unió Europea forçaria a Espanya a fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya si el 28 d'abril l'independentisme superava el 50%. Tot, és clar, precedit per un cridaner 'última hora!' escrit amb majúscules. I replicat, si gosaves fer notar la bola, amb la mirada que es reserva als aixafaguitarres.

Ens han arribat igualment whatsapps amb peregrines i contradictòries teories sobre com cal votar a la papereta del Senat, i fins i tot una associació equivocada, fàcilment comprovable, de Cayetana Álvarez de Toledo amb l'engany de l'"ha sido ETA" de l'11-M (la senyora marquesa va dirigir, efectivament, el gabinet del secretari del PP, Ángel Acebes, però això va ser de l'any 2006 al 2008, i l'atemptat d'Atocha va ser el 2004). Sí, vivim en la turbulència, però no tota la culpa és dels mitjans o 'dels altres': i la responsabilitat individual?

Tant se val, ens estem entrenant per creure'ns a ulls clucs allò que desitgem creure'ns, allò que ens fa sentir més bé, que ens consolida i ens gratifica. Potser mai no s'havia estat tan desconfiat i crèdul alhora. Bona jornada electoral del 28 d'abril i que Déu hi faci més que nosaltres.