Llegeixo que el papa Lleó XIV ha previst una visita a Catalunya amb cert esperit de gimcana. Si es compleix el guió, la seva blanquíssima Santedat omplirà de benediccions la Sagrada Família, oficiarà un sarau olímpic a l'Estadi Lluís Companys, es donarà un tomb pels passadissos carceraris de Brians 1 i enfilarà fins al monestir de Montserrat per rendir honors a la Moreneta. Pel camí, besarà nens, consolarà malalts i saludarà les multituds amb un joc de canell ferm i metòdic que ja voldrien per a si els campions de Roland Garros.
És tot un espectacle. L'escriptor Rafael Chirbes, poc sospitós de tolerar beateries, narrava meravellat la visita del Papa a València el 2006. En aquella ocasió es tractava de Benet XVI. El que més va impactar Chirbes va ser la retransmissió de Canal 9, tot un desplegament de cinema documental en directe que embellia la ciutat just després d'un accident funest de metro. La posada en escena era tan exuberant que semblava obra de cap d'orquestra vaticà. "No sembla que els peperos, les males bèsties, hagin estat capaços d'aquest muntatge".
Sigui com sigui, una visita papal és un formidable artefacte ideològic dosificat en forma d'imatges. Aquesta vegada, com tantes altres vegades, hi haurà reis, presidents, banderes oficials hissades al so dels himnes —tatxan, tatxan—, amb una multitud de figurants lliurats i vinguts de latituds remotes. Serà, per entendre'ns, com un megaconcert de Rosalía: ella vestida d'un blanc immaculat i el públic lliurat en un aldarull de llums i confessionaris mentre la cosa de Déu queda relegada a una funció menys espiritual que decorativa.
Parlant de Lux i Rosalía, és veritat que Lleó XIV arriba en un moment aparentment dolç per a la fe. Segons dades del Centre d’Estudis d’Opinió, l’assistència dels joves creients a actes religiosos va passar d’un 2% a un 25% després de la pandèmia. També és veritat que el catolicisme s'enfronta a la ferotge competició dels cultes evangèlics. L'exfutbolista Dani Alves, que l'any passat es va estrenar com a conferenciant de l'església Elim de Girona, va reaparèixer aquest darrer cap de setmana a l'Estadi Metropolità de Madrid amb la paraula de Déu a la boca. 35.000 feligresos van vibrar en un èxtasi de fervor i miracleria.
Mentre les xarxes socials s'omplen de predicadors pentecostals que donen la murga als passatgers del metro, les cadenes de televisió es preparen per a la tournée papal. Vigileu les carteres. El 2010, durant els prolegòmens del cas Gürtel, vam saber que la retransmissió de la visita de Benet XVI a València va servir al Govern del PP per carregar a les arques públiques més d'onze milions en contractes. Segons la instrucció, Radiotelevisió Valenciana va confiar el subministrament de pantalles i megafonia a una empresa amiga, en un procediment urgent i sense publicitat, “per un preu desorbitat i notòriament superior al del servei realment prestat”. Yo era ateo, pero ahora creo.