Queeritzem-nos!

«Avui, el mot 'queer' fuig d’etiquetes i surt al carrer per manifestar que les nostres lletres poden ser bàrbares i impures i transgressores si això suposa canviar els abusos»

14 de juny de 2018
En assabentar-se que aquest dijous comença a Barcelona el QLit, el primer Festival de Literatura Queer de les lletres catalanes, un escriptor de renom em va aturar la setmana passada pel carrer i em va esbroncar. “Tu”, em va apuntar amb dit de patum, “què és això que heu muntat a l’AELC, tan ple de barbarismes? No ha de vetllar per la llengua, una associació d’escriptors?”. “Sí, és clar”, vaig respondre, sense acabar d’entendre’l. “I doncs”, va concloure, “que no hi ha cap mot català, per referir-se al queer aquest?”.

Diuen que va ser el marquès de Queensberry, en una carta on denunciava les relacions del seu fill amb Oscar Wilde, qui va popularitzar l’ús pejoratiu del terme anglès queer. Queer com a efeminat, como a sodomita, com a abominable. Queer, ras i curt, com a oposat a la norma. Un segle més tard, i a remolc d’una acadèmia pionera, el feminisme i l’activisme LGBTi van girar tanmateix la truita i van reclamar el concepte per qüestionar-hi precisament la idea de norma, sobretot pel que fa al gènere, el sexe i la identitat. Sobretot, vist en perspectiva, per denunciar les imposicions de l’heterosexualitat i el patriarcat.

I avui, en fi, que el queer muta i muta i ens ajuda a pensar més lliurement cossos i afectes, avui que pren un caire festiu alhora que obliga a redefinir-se fins i tot als seus precursors, avui que fuig d’etiquetes i surt al carrer per manifestar que les nostres lletres poden ser bàrbares i impures i transgressores si això suposa canviar els abusos, avui he trobat la resposta a la interpel·lació que em va fer el citat autor de renom.

La resposta, estimat amic, és que tu ets el públic per al qual hem organitzat el QLit. La resposta és que et convidem a mirar-te el programa, a assistir als actes i a repassar-hi les lectures per debatre amb nosaltres tant com vulguis, i a comprovar que "el queer aquest" és sobretot una forma d’amor, també a la llengua, tan decisiva en aquests afers. Perquè la resposta és que queer ha de ser molt més que un mot formalment català, que com tot neologisme s’ha d’estendre, i entendre, abans de ser acceptat. El queer és un procés, un paraigües en evolució, un refugi per als diferents en el sentit del vers de Caetano Veloso “de prop, ningú no és normal”. El queer, en fi, és llengua viva, literalment viva, perquè queer és un verb. És hora de queeritzar-se.