“Ser ciutadà en una democràcia vol dir preocupar-se pels ciutadans i per la democràcia mateixa”. Així ho pensa Joan C. Tronto (1952), professora de ciències polítiques i autora de Democràcia i cura, el primer llibre seu publicat en català. L’ha traduït Iris Parra Jounou i publicat Raig verd. Tronto és una autora de referència per pensar i practicar la cura. Aquest llibre és d’enorme interès per diferents motius i, en aquesta setmana d’anunci d’eleccions al Parlament de Catalunya, també per pensar la societat que estem vivint.
Tronto no escriu pensant en Catalunya, ni en el seu present ni el seu passat o futur. Però això no impedeix que la puguem llegir també pensant en la nostra societat avui. El president Aragonés ha presentat com un argument clau per explicar la seva convocatòria electoral la irresponsabilitat de Junts i comuns. La irresponsabilitat de no haver aprovat els seus pressupostos. Convé pensar en la responsabilitat que assumim davant de la democràcia i la cura. Convé pensar com pot ser que, tot i acordar impostos que es presenten com els més socials o els més expansius de la història, la pobresa no deixa d’agreujar-se, la necessitat de cures no deixa d’augmentar...
“Més enllà de la comprensió raquítica de la democràcia entesa com unes eleccions periòdiques en què els partits comparteixen per atreure l’atenció dels votants potencials, la vida diària de la gent que no està feta de problemes com “l’economia”, sinó de l’absència de llocs de treball, d'assegurances de salut inadequades, de temps limitat, de com tenir cura dels fills i dels pares que ja són grans, d’intentar equilibrar la feina amb les cures, etcètera.”. La comprensió raquítica de la democràcia, de la que ens parla Tronto, es manifesta especialment en els períodes preelectorals, de campanya electora i de campanya electoral permanent. Però la democràcia ha de ser molt més que una disputa electoral que només està orientada a l’accés al poder polític.
La democràcia no pot ser confosa amb un procés electoral (que lluny de ser la “festa de la democràcia” com no deixa de repetir-se) que està pensat per reduir la participació i implicació ciutadana. La mateixa Tronto ens diu: “Com més votants potencials es mantinguin al marge del sistema, més predictible i controlable resultarà mitjançant tècniques de campanya electoral que serveixen els interessos d’aquells que han estat elegits i que, al seu torn, serveixen qui finança el sistema de campanyes caríssim”. Tronto escriu pensant en els Estats Units d’Amèrica, però també ho hem d’aprofitar per a Catalunya.
Els partits polítics tenen cura de la democràcia quan en promouen aquesta concepció raquítica? I els mitjans de comunicació? I els poders econòmics? I la ciutadania? Què mou els partits principalment? I a la majoria de mitjans de comunicació? I als poders econòmics? I al conjunt de la ciutadania? Hi ha res que mogui més que l’interès propi a curt termini? Tornem a unes eleccions per expressar, en massa ocasions, bones paraules sobre allò diem voler i males per definir com són de dolents els altres. Portarà res de bo aquestes eleccions? Les eleccions aportaran res a una concepció no raquítica de la democràcia? Les eleccions aportaran res a la cura que necessitem?
Tronto ho te clar: “Cal que els ciutadans es prenguin seriosament les responsabilitats de tenir cura amb els altres. Tenir cura amb no és pensar en l’interès propi, tot i que té a veure amb els interessos personals i col·lectius a llarg termini. Per fer-ho, cal un canvi dels valors dels ciutadans. Cal que els ciutadans posin atenció diligent en la cura –a les seves pròpies vides i a les vides dels seus conciutadans- per acceptar que sostenen la càrrega política del futur.” Convindria que hi penséssim, en temps d’eleccions i en qualsevol temps. El llibre de Tronto, per si interessa a algú, es presenta a Barcelona l’11 d’abril a la llibreria Finestres de la mà de la seva traductora i pot ser un bon moment per debatre sobre aquestes qüestions. En aquestes columnes, d’ara fins a les eleccions, també s’intentarà posar una atenció especial en les aportacions que en poden ser útils per tenir democràcia, més enllà del que fem amb el nostre vot.
Des que naixem fins que morim vivim gràcies a la cura. En som conscients? Tronto ens ho recorda. Des que naixem fins que morim vivim connectades, col·lectivament. Per poder satisfer les necessitats que tenim, per poder superar els importants reptes que hem d’afrontar, caldrà enfortir i aprofundir la qualitat de la democràcia i la cura. Tronto i altres autores ens ajuden a fer-ho.
Tronto no escriu pensant en Catalunya, ni en el seu present ni el seu passat o futur. Però això no impedeix que la puguem llegir també pensant en la nostra societat avui. El president Aragonés ha presentat com un argument clau per explicar la seva convocatòria electoral la irresponsabilitat de Junts i comuns. La irresponsabilitat de no haver aprovat els seus pressupostos. Convé pensar en la responsabilitat que assumim davant de la democràcia i la cura. Convé pensar com pot ser que, tot i acordar impostos que es presenten com els més socials o els més expansius de la història, la pobresa no deixa d’agreujar-se, la necessitat de cures no deixa d’augmentar...
“Més enllà de la comprensió raquítica de la democràcia entesa com unes eleccions periòdiques en què els partits comparteixen per atreure l’atenció dels votants potencials, la vida diària de la gent que no està feta de problemes com “l’economia”, sinó de l’absència de llocs de treball, d'assegurances de salut inadequades, de temps limitat, de com tenir cura dels fills i dels pares que ja són grans, d’intentar equilibrar la feina amb les cures, etcètera.”. La comprensió raquítica de la democràcia, de la que ens parla Tronto, es manifesta especialment en els períodes preelectorals, de campanya electora i de campanya electoral permanent. Però la democràcia ha de ser molt més que una disputa electoral que només està orientada a l’accés al poder polític.
La democràcia no pot ser confosa amb un procés electoral (que lluny de ser la “festa de la democràcia” com no deixa de repetir-se) que està pensat per reduir la participació i implicació ciutadana. La mateixa Tronto ens diu: “Com més votants potencials es mantinguin al marge del sistema, més predictible i controlable resultarà mitjançant tècniques de campanya electoral que serveixen els interessos d’aquells que han estat elegits i que, al seu torn, serveixen qui finança el sistema de campanyes caríssim”. Tronto escriu pensant en els Estats Units d’Amèrica, però també ho hem d’aprofitar per a Catalunya.
Els partits polítics tenen cura de la democràcia quan en promouen aquesta concepció raquítica? I els mitjans de comunicació? I els poders econòmics? I la ciutadania? Què mou els partits principalment? I a la majoria de mitjans de comunicació? I als poders econòmics? I al conjunt de la ciutadania? Hi ha res que mogui més que l’interès propi a curt termini? Tornem a unes eleccions per expressar, en massa ocasions, bones paraules sobre allò diem voler i males per definir com són de dolents els altres. Portarà res de bo aquestes eleccions? Les eleccions aportaran res a una concepció no raquítica de la democràcia? Les eleccions aportaran res a la cura que necessitem?
Tronto ho te clar: “Cal que els ciutadans es prenguin seriosament les responsabilitats de tenir cura amb els altres. Tenir cura amb no és pensar en l’interès propi, tot i que té a veure amb els interessos personals i col·lectius a llarg termini. Per fer-ho, cal un canvi dels valors dels ciutadans. Cal que els ciutadans posin atenció diligent en la cura –a les seves pròpies vides i a les vides dels seus conciutadans- per acceptar que sostenen la càrrega política del futur.” Convindria que hi penséssim, en temps d’eleccions i en qualsevol temps. El llibre de Tronto, per si interessa a algú, es presenta a Barcelona l’11 d’abril a la llibreria Finestres de la mà de la seva traductora i pot ser un bon moment per debatre sobre aquestes qüestions. En aquestes columnes, d’ara fins a les eleccions, també s’intentarà posar una atenció especial en les aportacions que en poden ser útils per tenir democràcia, més enllà del que fem amb el nostre vot.
Des que naixem fins que morim vivim gràcies a la cura. En som conscients? Tronto ens ho recorda. Des que naixem fins que morim vivim connectades, col·lectivament. Per poder satisfer les necessitats que tenim, per poder superar els importants reptes que hem d’afrontar, caldrà enfortir i aprofundir la qualitat de la democràcia i la cura. Tronto i altres autores ens ajuden a fer-ho.