Quan escric aquest article fa poques hores que els grups parlamentaris de CiU i del PNB al Congrés de Diputats hem demanat la compareixença urgent del president del Govern espanyol per explicar el rescat de la banca espanyola acordat amb la UE aquest cap de setmana. També ho han fet tots els altres grups de la cambra, excepte el popular que no ho considera necessari. Un cop més els conservadors aplicaran la majoria absoluta contra la transparència i contra el dret dels ciutadans a estar informats en una qüestió tant rellevant com l'eventual pèrdua de sobirania econòmica i l'endeutament de l'estat en una quantitat estratosfèrica...

Avui, tres dies després de l'anunci de Guindos, es desconeixen encara les característiques de l'operació. No és gens estrany que els mercats, jutges implacables, hagin suspès una vegada més l'Estat espanyol tot castigant el deute i la borsa. Si no hi ha transparència, qui es pot fiar d'un país tant endeutat? Pot ser que la intervenció “tova” sigui la millor solució en la cojuntura actual. D'acord! Però aleshores, perquè tantes reticències per donar explicacions davant els representants dels ciutadans?

En comptes d'explicar clarament la situació i la sortida que s'hi ha trobat, l'executiu, en boca tant del ministre d'Economia com del propi president del govern, mantenen una insolent actitud impròpia dels qui tenen la responsabilitat de resoldre els gravíssims problemes dels ciutadans. No es poden entendre, ni des de l'Estat, ni des d'Europa, aquestes formes. Si t'acaben de dir que et deixaran fins a 100.000 milions d'euros per resoldre un problema que has creat per la teva gestió ineficient i desastrosa, com se't pot ocórrer fanfarronejar als qui t'acaben de rescatar? No seria més lògic mantenir un comportament més assenyat, prudent i humil?

És aquesta Espanya de la picaresca reincident. La picaresca que va inflar la bombolla immobiliària, la picaresca socialista embolcallada d'infantils pretensions –“ya hemos pasado a Italia, ahora vamos a por Francia”- i la picaresca popular de presentar uns pressupostos on l'austeritat només s'imposa als altres mentre es continua malgastant en polítiques de “grandeur” i s'és incapaç d'adoptar mesures efectives...

Ara per ara, no sembla que aquest govern covard i opac estigui en condicions de donar resposta als greus problemes econòmics i socials que patim... Donar la cara seria un primer gest per recuperar el tremp.