De debò que és francament envejable la barra que hi posen aquests de la villa y corte per espolsar-se les puces del damunt i llençar-les tot seguit al del costat que és, casualment, vés per on, Catalunya. Així, i només així, s’entén que el Govern espanyol hagi enviat a la Unió Europea un programa de reformes on s’hi inclou, com aquell qui no vol la cosa, una sèrie de mesures que, amb posat de bons nens, diuen, que volen acabar amb les “duplicitats” entre els organismes dependents de l’administració central i els que pengen de les autonomies. Com duplicitat lliga amb inutilitat, és obvi, que els que tallen el bacallà a la Unió Europea vegin amb bons ulls aquesta iniciativa. Duplicar, quan es tracta d’incrementar despeses i no d’augmentar en beneficis, és un verb que té una finalitat negativa i més en uns temps on hi ha molta gent que no té ni un trist tall per llençar dins l’olla.

Espanya, però, juga una vegada més a marejar la perdiu, amb la finalitat de recuperar competències i iniciar el procés de recentralització, de recuperació d’allò tan enyorat que se’n deia “las províncias”. Perquè la duplicitat, una vegada es van aprovar competències exclusives a les comunitats autònomes, és evident que la fa l’Estat espanyol!. Una recomanació: si volen evitar duplicitats, els hi recomano que comencin a tancar ministeris. Que els hi sembla si comencem pel d’Educació i continuem pel de Sanitat. Sincerament, comptat i debatut, si fos per Catalunya, Espanya podria tancar amb pany i clau tots els despatxos on tracten matèries que estan traspassades. Només cal que facin un repàs als articles 116-173 del nostre Estatut i, apa, a baixar la persiana!.

I si encara no en tenen prou, poden continuar eliminant el Consell d'Estat, un cementiri d’elefants “vius” on s’hi passegen Rodríguez Zapatero, Maria Teresa Fernández de la Vega i Landelino Lavilla, entre d’altres exemplars. I com n’hi ha per donar i per vendre, continuïn amb el Tribunal de Comptes, un veritable paradís terrenal on hi viuen personatges que fa anys i panys que s’arrosseguen per les catifes vermelles. Per cert una Institució aquesta que era definida per l’editor José García Abad com un lloc on s’hi va a cobrar un salari de vertigen i poca cosa més. Doncs això, don Mariano.