S'obre el teló: Merkel i Juncker apareixen a l'hemicicle de la Comissió, fan mala cara, és una hora indeterminada de la matinada, els periodistes davant d'ells tampoc semblen massa animats, ha estat una reunió d'urgència (una altra). "-S'obriran 100.000 centres d'acolliment pels refugiats!" Declaren impertèrrits (i tant impotents i ridículs). 100.000 centres –ara- per rebre els refugiats que exhaustos, i aquests sí que fan mala cara, fa mesos que travessen Europa, malgrat les pallisses, les tortures, les màfies i el seu negoci al qual no fem la guerra; "-aquesta no dóna petroli?" pregunta un iraquià amb un ull morat cortesia de la policia hongaresa. Però, ep! Tranquils, tranquils! que la Merkel, aixeca una cella i assegura que l'Europol i la Interpol –va de pols- ara, ara, es posaran les piles! "Coordinació", com diu ella, cooooo-rrrrr-di-na-ció! Policial, judicial, estatal i bla bla. I ells segueixen sota el fred, el fang, l'aigua salada que se't fica a l'ànima, i s'ha fet de nit i van molls que han creuat el riu…

"30.000 places a Grècia abans de final d'any!" afirmen, perquè no pot ser, no pot ser, que passen sense identificar, sense "registrar!", puntualitzen, i per això hi enviaran els militars de FRONTEX (que són uns bèsties, veure reports del company Apo) perquè entre els pobres-pobrets (aquí entenem dones i nens, perquè les dones necessitem tutela, com els nens) s'amaguen els pobres-dolents, els que no venen de Síria! O pitjor els possibles... terroristes! Perquè "com saps qui és qui? fan veure que són... però de fet...", assenyala un britànic assegut a la platea (i el conec, quina vergonya! el conec, i no és ni tant sols un fatxa extremista, no crec ni que votés als tories… és només un britànic corrent). I un alemany fa que sí amb el cap i, més enllà, un francès s'acaricia el bigoti a mode d'aprovació. Els espanyols i catalans a la darrera fila tenen massa feina barallant-se, i s'han perdut la línia.

A l'escenari Merkel, que pensa en arribar a casa i posar-se les sabatilles, continua: "S'han de distingir, s'han de registrar, s'han de controlar, perquè els que venen d'Afganistan, de l'Iraq, del Pakistan o de Bangladesh no mereixen ajuda internacional" són immigrants, que no refugiats, hi ha categories aquí! "-Absolutely!", exclama el British. Només fa més de tres dècades que els poders occidentals intenten imposar la democràcia a l'Afganistan, a l'Iraq, al Pakistan i a Bangladesh (no, perdó, a Bangladesh no que ens va molt bé per la mà d'obra, esclava) -i no hi ha manera! Salvatges.

Cal repatriar-los no sigui que siguin d'Estat Islàmic (cert, que hi ha força jovent marxant de França per sumar-se a les files...) però la Merkel insisteix, s'han de diferenciar els refugiats dels immigrants, els pobres dels pobres, els desgraciats dels desgraciats, els que els mata una escopeta (i la gana) o els que els mata (una escopeta i) la gana. «-Cooooo-rrrrr-di-na-ció!» crida. I el públic s'aixeca exaltant i aplaudeix la solidaritat i els esforços de la canceller.

Es tanca el teló i un extraterrestre apareix entre els espectadors. "Imagineu-vos un món sense fronteres", diu. "Només per un moment!" (el públic s'està aixecant). "On la pau, la riquesa i el benestar del teu país, no fossin béns privats dels que hi neixen, sinó béns públics a compartir-redistribuir amb el món. De veritat penseu que l'onada de refugiats-immigrants pot desestabilitzar la pau europea? Aquesta gent vol treballar, pagar impostos, participar d'una societat justa i, si mai poguessin, tornar a casa! Què has fet tu per merèixer més la pau i el benestar del teu país que un afganès? Néixer, al teu país. De què teniu por?". El pati de butaques està desert. Tímids aplaudiments arriben del galliner.