El passat dia 4 de desembre vaig tenir l’ocasió de comparèixer a la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya per explicar la renda bàsica universal com una mesura que podria donar resposta a la situació de pobresa i desigualtats socials que està patint des de fa anys la societat catalana, i que no aconsegueixen apaivagar de cap manera les actuals prestacions condicionades i focalitzades com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

En l’esmentada Comissió vaig tenir la impressió d’escoltar algunes receptes a la situació d’emergència social que pateix Catalunya i que penso que estan cada cop més properes a algun tipus de negacionisme “social”. Intentaré explicar-me.

Malgrat que el concepte de negacionisme està associat tradicionalment a aquells que rebutgen les evidències científiques o els fets provats, com el negacionisme del canvi climàtic, el científic, el de la violència de gènere o el de les pandèmies, estem assistint cada cop més a una altra forma de negacionisme subtil i perillós: el negacionisme social. Aquest consistiria a negar l’arrel dels problemes socials i perpetuar un model que es demostra ineficaç per abordar-les, malgrat que existeixen solucions innovadores com la renda bàsica universal que podrien marcar una diferència important.

El negacionisme social seria menys visible però omnipresent. Es manifesta en la negativa a reconèixer les causes estructurals de problemes com la pobresa, la desigualtat o l’exclusió social, i defensen polítiques que no ataquen el problema de fons.

Aquest negacionisme social es camufla darrere de retòriques de responsabilitat individual o mesures pal·liatives. Se segueixen posant tiretes a l’hemorràgia social que pateixen les nostres societats. Per exemple: davant un índex de pobresa d’una quarta part de la població catalana i un terç de la població infantil, se segueixen proposant ajudes condicionades o subsidis temporals, o en el millor dels casos a fer petits arranjaments d’aquestes mesures.

Avançar en polítiques estructurals com la renda bàsica universal, que seria una forma de reconèixer la dignitat de cada persona i atacar directament problemes com la inseguretat econòmica, la desigualtat i la pobresa, es veu com a quelcom utòpic o una idea estrambòtica. Una política, la renda bàsica, que cal dir que cada cop té més partidaris des de moviments socials, entitats socials, investigadores i acadèmics fins a figures com el papa Francesc, l’expresident dels EUA Barack Obama, l’actual president colombià Gustavo Petro o el mateix Premi Nobel de Física del 2024 i considerat el padrí de la intel·ligència artificial, Geoffrey Hinton.

Aquest negacionisme social es manifesta de formes molt subtils i diverses, però amb comentaris que escoltem de forma habitual els que defensem la renda bàsica, com “No ens ho podem permetre”, “Fomentarà la dependència de l’Estat”, “El treball ens dignifica i la gent deixarà de treballar”, negant o fent cas omís dels resultats dels nombrosos estudis i pilots que mostren com la renda bàsica i les polítiques de transferències de rendes tenen efectes positius: redueix la pobresa, millora la salut mental, estimula l’economia local, no desincentiva l’ocupació, incrementa la participació, la confiança amb les institucions, etc.

La inèrcia política i la majoria dels partits polítics porta a aplicar i a defensar les mateixes receptes que han fracassat: els subsidis condicionats, programes d’ajuda focalitzats i reformes laborals a mitges i que no resolen els problemes de fons. Aquestes mesures en política social recorden al negacionisme climàtic, on molts governs segueixen aplicant les polítiques a favor dels combustibles fòssils, mentre se celebren cimeres mundials amb escassos resultats i compromisos buits. Estaríem, en ambdós casos, en un problema de voluntat política per trencar amb l’actual statu quo.

Hem de ser cada cop més conscients que el negacionisme social, tant com el climàtic o el científic, és un obstacle que cal combatre i superar.

Propostes com la renda bàsica universal representen una oportunitat per abordar les desigualtats des de l’arrel, però cal trencar un paradigma de gestió política que insisteix a repetir fórmules que no funcionen malgrat les evidències científiques i les dades de què disposem. Adoptar la renda bàsica no és només una qüestió econòmica o tècnica, sinó també de justícia social cap a totes les persones.

Si volem avançar en la construcció d’una societat més equitativa, justa i fraterna, ens cal combatre els negacionismes de tota mena i en totes les seves formes, i el negacionisme social n'és un de molt perillós i ben instal·lat en el Parlament.