Tots aquests dies tinc el cap al llibre de Marc Argemí que va publicar A contra vent fa ja cinc anys, com una premonició encertada. Rumors en guerra explica com la rumorologia és una arma molt potent capaç de crear situacions de pànic. Ho estem vivint en directe en els nostres grups de whatsapp de cada dia. Els més neguitosos reenvien notícies sense parar el mínim esment de quina n'és la font. Molts cops no ho fan per mala llet sinó per simple estupidesa.

Després s'adonen que han ficat la pota i, si els queda una neurona, avisen: "Era un fake". Així, un i altre cop. Segons aquestes fonts d'estar per casa, fa tres dies que TV3 es va tancar i el pobre Sanchis és gairebé al calabós; sabem el dia i l'hora que detindran al Puigdemont; les urnes estan amagades a tal i tal lloc; ens trauran el correu de gmail. No fotem! I el pitjor és que tot això només està creant un ànim que juga en contra de la teòrica normalitat que es volia recrear.

El tuit és encara més emprenyador perquè la rectificació no arriba i el seu abast és més ampli. La bestiesa més grossa és la que es retuita més, això ja se sap, però també el rumor més amenaçador i aquí és quan cal vigilar. S'utilitzen termes imprecisos com, "cop d'Estat", i comparacions hiperbòliques, com dir que "hem tornat al temps de la dictadura", que només fan que enterbolir encara més l'ambient. No és cert. També s'utilitzen fotografies que no són actuals per crear impacte i titulars que no acaben d'encaixar amb els continguts. Ja se sap que vivim en temps de preses i la lectura superficial és la que impera, però és imprescindible que actuem amb serenitat i no caiguem en aquesta rumorologia tan addictiva.

Aquesta és la mare dels ous: les situacions intenses ja ho tenen això, creen addicció. Encenem el mòbil i necessitem estímuls potents, sentim els helicòpters i ens apressem a l'ordinador a la recerca del minut a minut que ens transporti als fets, ens trobem aquell amic que treballa a tal conselleria i li exigim novetats de pes. Si hi hagués algun mag capaç de saltar-se aquests dies que falten abans de l'1-O li pagaríem tot l'or del món. Però, la realitat és una altra i mai no és feta de consignes, ni de bons i dolents, ni de grans majúscules. És feta de matisos, de complexitats i de llargues estones de silenci, per això abans de moure el dit per clicar reenviar, pensem-ho dues vegades, l'estat mental del país ens ho agrairà.