L’anunci de Pedro Sánchez, en una cimera sobre governança mundial a Dubai, que es prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys ha provocat un xoc frontal amb el multimilionari tecnològic Elon Musk . Sánchez va anunciar que s’establirà un mecanisme de verificació de l’edat que no pugui ser burlat. També va avançar que es tipificarà com a delicte la manipulació dels algoritmes i que s’exigirà responsabilitat als directius de les grans plataformes que hagin infringit les lleis que impedeixen la profusió de missatges d’odi.
Musk ha respost en el seu estil, insultant, titllant Sánchez de “tirà i traïdor” i l’ha anomenat dirty, que els mitjans han traduït, potser pietosament com a “brut”, però que fa referència a una pràctica sexual copròfila. Però la resposta irada de Musk corrobora el fons del xoc: està en joc el model europeu de regulació de les pràctiques d’aquests senyors tecnofeudals. Sánchez ha fet un pas endavant seguint les directrius de la Comissió Europea. Caldrà veure, en tot cas, si la UE s’alinea en favor d’un major control del poder d’aquestes plataformes digitals o, també en això, Brussel·les s’aplana.
En la bel·ligerància de l’Administració Trump contra Europa, el poder dels senyors tecnofeudals hi té un paper sensible. Washington vol protegir els interessos d’aquest grapat de multimilionaris que fan bandera d’una llibertat que només enarboren quan la poden gaudir tan sols ells. Els Musk i companyia només tenen dos objectius: guanyar diners i alimentar el relat dels qui els facilitaran guanyar-ne més.
La UE s’ha de fer forta. Dotar-se d’un sistema de defensa propi no depenent del mal destí històric d’uns Estats Units en mans d’un pallasso autoritari amb poder nuclear. Però també s’ha de fer més robusta en el seu discurs de defensa de les llibertats que han fet d’aquest continent un dels pocs llocs civilitzats del planeta, malgrat totes les contradiccions i mancances. En el terreny dels valors i en la fermesa a l’hora de defensar-los es juga bona part de la batalla del futur.
En aquest debat, l’extrema dreta ha fet el paper que la caracteritza. El cap de Vox, amb ànima de cortesà pobre, Santiago Abascal, ha corregut a fer costat Musk, lliurat del tot al paper de cortesà de qui creu que repartirà les cartes del casino en què Trump vol convertir el món. Seria bo que els qui tenen la temptació de votar les formacions ultres tinguessin clar que els espera la mateixa sort que els immigrants que van votar Trump.
Com en molts altres temes, de l’Orient Mitjà a Trump passant per la immigració, ningú li pot negar gosadia a Sánchez. Es pot sospitar que hi ha en ell l’ansietat d’un gat quasi acorralat, o la finalitat de trobar un camí que el pugui dur a sobreviure a les properes eleccions. Si el personatge Sánchez genera sentiments contradictoris i delata sovint manca de densitat, no es pot negar que les forces internacionals que li tenen jurada són el pitjor del planeta.