El nou govern de Pedro Sánchez ha corroborat moltes de les previsions d'aquests dies, però la formació final de l'executiu presenta alguns trets substancials a tenir en compte. No deixa de sobtar la pèrdua de presència del PSC, tot i que encara cal completar l'escala d'alts càrrecs de l'administració. A més, la probable sortida en breu de la vicepresidenta Nadia Calviño forçarà un canvi a la cúpula de l'executiu i pot ser que el PSC trobi aleshores una compensació. 

La designació de Félix Bolaños per a ministre de Justícia, mantenint l'àrea de Presidència, ha estat un moviment agosarat de Sánchez que ja ha desfermat les primeres crítiques de l'oposició conservadora, que l'ha titllat de "ministre per a l'amnistia" i ha considerat que aplegar les dues carteres en una mateixa persona afecta la separació de poders. Però, en general, el nou govern espanyol fa poques concessions a l'heterodòxia, amb un equip experimentat i amb forts lligams en sectors sensibles del poder econòmic i l'Estat. I aquí cal citar el nou titular d'Indústria, Jordi Hereu, ben connectat amb l'empresariat català.

Venen temps d'enorme càrrega política i Sánchez els vol afrontar amb el flanc dret ben cobert. Això explica que es mantinguin en el seu lloc Margarita Robles, a Defensa, segurament la figura que menys tensió genera en sectors conservadors, i Fernando Grande-Marlaska, al capdavant d'Interior, un home provinent de l'ala conservadora de la magistratura. També continuen veterans com Luis Planas, a Agricultura, un ministeri que hauria pogut ser molt conflictiu en un món especialment castigat per la crisi, però que ha estat gestionat amb habilitat per un polític que es va foguejar a la Junta d'Andalusia i a la UE. I José Manuel Albares a Exteriors assegura poques sorpreses en política exterior i, sobretot, bon feeling amb el règim marroquí, sempre potencial polvorí per a Madrid.

Una de les consignes del nou govern de coalició sembla la voluntat de no afegir més polarització a l'existent. Una voluntat que entronca amb el fet de la sortida de Podem de l'executiu, amb la desaparició de figures que s'havien convertit en dimonis particulars de la dreta més tronada com Ione Belarra i, especialment, Irene Montero. Una "purga" aquesta en què hi deuen haver jugat més els objectius de Yolanda Díaz que el desig d'un Sánchez d'humiliar innecessàriament un soci de qui ha de seguir disposant al Congrés.  

El nou govern espanyol sap que haurà de navegar per aigües procel·loses i Sánchez necessitava un equip que ja conegués la travessia davant els mesos que s'acosten, que estaran plens de batalles i emboscades de tot tipus. Conèixer tots els racons de l'administració i no perdre's pels laberints de Brussel·les és fonamental. D'altra banda, s'ha de ser molt curt de vista per entreveure en el nou executiu la menor amenaça per a la trencadissa d'Espanya.