Sense grans canvis

07 de novembre de 2016
Els EUA són una potència hegemònica mundial d'un nivell mai no vist abans a la història de la humanitat. Mai abans un estat havia aconseguit un domini cultural, econòmic, polític i militar semblant. Després de la caiguda del Teló d'Acer, cap altra potència ha pogut disputar aquest control. Rússia i la Xina encara són molt lluny del seu nivell d'influència mundial.

Dels poc més de 190 estats que hi ha al món, els EUA tenen presència militar en 156. El PIB nord-americà és superior al xinès, rus, indi, alemany i francès junts. Des de fa més d'un segle, és una formidable màquina d'atracció de talent. El bo i millor de cada país acaba treballant a les universitats o empreses dels EUA, o creant-hi imperis com Google o Tesla.

Aquest gegant mundial no canviarà de forma dràstica a partir de dimecres. Hillary Clinton i Donald Trump són dos candidats pèssims, però la seva influència potencial en la marxa dels EUA serà limitada, guanyi qui guanyi. Igual que la Itàlia industrial, que continuava funcionant i creixent enmig del daltabaix polític perpetu de la segona meitat del segle XX, els EUA continuaran exercint el seu poder hegemònic mundial.

Les estructures de poder als EUA, més enllà de la propaganda de Hollywood que ens mostra uns líders omnipotents, deixa molt poc espai per moure als presidents, que manen molt menys del que no sembla. Per això –entre altre causes– l'abstencionisme és tan elevat i sistèmic.

No és res insòlit que no es produeixin grans canvis guanyi qui guanyi. És una mica el que passa a Espanya, on l'alternança entre esquerra i dreta es limita a petits variacions gairebé estètiques (una mica més o menys d'impostos, una mica més o menys de drets individuals, una mica més o menys d'intervenció de l'Estat) sense alterar el nucli essencial de la política estatal. 

Amb la victòria de Barack Obama, les esperances de canvi eren molt grans, Premi Nobel de la Pau inclòs, però comptat i debatut, els EUA van continuar amb la seva guerra global, Guantànamo encara és obert, i el mateix Obama ha autoritzat personalment l'execució extrajudicial de més d'un centenar de persones arreu del món. Trump o Clinton hauran de transitar el mateix camí que els seus predecessors, amb un marge de maniobra limitat.