El que va passar dimarts i totes les interpretacions possibles les hem de deixar en mans dels historiadors que d'aquí a unes quantes dècades escriuran el relat del procés d'independència de Catalunya. A nosaltres ens toca esbrinar què pot passar durant els propers dies.

Ningú a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món no pot dubtar de la voluntat negociadora del govern i el Parlament catalans. Després de les negatives al diàleg, les persecucions judicials i la repressió policial que va fer obrir els ulls a l'opinió pública internacional, Catalunya va fer un intent més d'obrir negociacions franques i sense condicions.

La resposta va ser immediata: la posada en marxa del article 155 de la Constitució, un calaix de sastre dissenyat per intervenir una comunitat autònoma amb controls creuats dels tres poders de l'Estat. Malauradament, els tres poders estan sota el domini polític de les forces sistèmiques que governen Espanya des de la Transició, i no hi haurà cap control. Podran fer el que vulguin. Tot hi cap dins del 155. Tot.

L'aplicació del 155 té una conseqüència immediata: tanca totes les vies alternatives de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya que no sigui la independència. Tinguem tots clar que el 155 ja està en marxa. El requeriment és el primer element de la seva execució, que no s'aturarà sigui quina sigui la resposta de Puigdemont. A Madrid, el consens generalitzat és que cal aplicar un càstig exemplar a Catalunya, perquè el desafiament no es torni a produir durant generacions.

Per això la premsa del règim ha començar a construir el relat que permetrà mantenir la intervenció de l'economia i afegir-hi l'educació, els mitjans públics i els Mossos. Només cal fer una ullada a la premsa i a la TV d'abast estatal per comprovar-ho. La mentida no és cap obstacle, ans al contrari, n'és la matèria primera.

En aquest context, l'única opció que li queda a Catalunya és activar la independència. Això vol dir iniciar un camí incert, complicat i potser fins i tot dolorós a curt termini, però és que l'alternativa que ens espera si ens quedem és mil cops pitjor a l'incertesa que pot provocar la independència.

El pla dissenyat a Madrid està molt ben treballat pels cervells de la Fundació FAES. El que ells veuen com un error –l'Estat de les autonomies– es corregirà definitivament. Les conselleries passaran a ser simples gestories que aplicaran les polítiques definides des de l'Estat. Una mica com passa ara amb el Departament de Justícia, que té competències sobre el personal, els edificis, les presons, però cap sobre jutges i fiscals. La reforma constitucional acabarà de definir un nou marc més centralitzat i més controlat des de Madrid.

Veurem un Departament d'Ensenyament amb competències sobre els edificis escolars, sobre les nòmines dels funcionaris, sobre la neteja i sobre altres aspectes logístics menors, però les polítiques educatives seran dictades des de l'Estat. Això inclou el "control ideològic" sobre els mestres que Ciudadanos ja presentarà al Congrés aquesta mateixa setmana.

També assistirem al buidatge progressiu dels continguts professionals dels mitjans públics. La seva programació s'assemblarà cada com més als programes folklòrics i d'entreteniment buit que podem veure en altres cadenes autonòmiques. Adéu als serveis informatius de qualitat dels que gaudim avui, adéu a les produccions pròpies i alienes amb criteri i amb vocació crítica.

Els Mossos d'Esquadra esdevindran una força de seguretat de l'Estat com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, sota control centralitzat des de Madrid i amb una clara voluntat de depuració d'elements "indesitjables" a ulls del centralisme espanyol.

Això és només una petita mostra del que ens espera si no executem el mandat de l'1-O i deixem que l'Estat segueixi aplicant la seva "solució final" per al problema català. No sabem si ens en sortirem o no, però no existeix l'opció de l'statu quo. Res no tornarà a ser com abans. O serem lliures, o ens aixafaran com a cultura i com a poble, com fa 300 anys.