Ens volen imposar un model econòmic de decreixement aprofitant la sequera. Amb aquesta claredat i contundència s'expressava Salvador Illa, primer secretari del PSC, cap de l'oposició al Parlament de Catalunya en la recent entrevista a Nació feta per Joan Serrà Carné i Oriol March. Entrevista interessant per diferents motius, convindria parar atenció a les afirmacions d'una figura rellevant de la política catalana.
Quines evidències hi ha d'aquest canvi de model econòmic cap al decreixement que segons Illa estem vivint? Queda clar que Illa no comparteix la idea del decreixement, però no què li fa pensar que s'està duent a terme aquest canvi des del govern de la Generalitat. Ell ho relaciona amb les dificultats per avançar en el projecte del "Hard Rock" i la renúncia als Jocs d'Hivern. Interpreta el fet que no tirin endavant com ell voldria amb la imposició d'un "model econòmic de decreixement". Dit això, convindria tenir clar que cap de les polítiques impulsades en aquest moment pel Govern es pot identificar amb el decreixement. Per exemple, res del que està fent el Govern va encaminat a la reducció, a l'autolimitació, en l'ús de recursos energètics causants del canvi climàtic. Catalunya des de fa anys va endarrerida, per exemple, en la generació d'energia originada amb fonts renovables. S'està intentant resoldre aquesta situació, però no plantejant un decreixement de consum energètic.
El concepte del decreixement, que té anys de vida, va ampliant la seva acceptació a la nostra societat, però des de la seva aparició s'ha viscut com un greu perill en determinats àmbits. La religió del nostre temps és el creixement econòmic. La maximització dels beneficis ha estat el dogma que ha guiat el comportament de la majoria del sector empresarial, de l'ensenyament de l'economia a les universitats, de la percepció del fet que és bo a la nostra societat. Encara avui, a la majoria dels mitjans de comunicació es presenta com a bo l'augment de venda de cotxes, prescindint de quins cotxes siguin i de l'impacte que tinguin. Si hi ha més venda és positiu i si n'hi ha menys és negatiu, no ens acostumem a plantejar les implicacions de l'augment o de la reducció. Una cosa semblant passa amb el turisme o tantes altres realitats. Més és millor, menys és pitjor. Que no estigui avançant com el PSC voldria el projecte "Hard Rock" no és decreixement. Tampoc que es renunciï, per ara, als Jocs Olímpics d'hivern és decreixement.
Salvador Illa ho ha de saber, no estem davant d'un canvi de model cap al decreixement. Si és així, per què ha decidit enviar aquest missatge? S'apropen noves eleccions: europees i catalanes. El PSC semblaria que vol contraposar la seva posició amb la d'ERC a partir de diferents realitats que permeten la polarització i l'agudització de les diferències. A poc a poc va augmentant el suport dins de la nostra societat a la idea del decreixement, fonamentada principalment pel coneixement cada cop més estès sobre el canvi climàtic i la dificultat per reduir les emissions contaminants que posa en risc el nostre món. Aquest estiu, el secretari general de Nacions Unides va declarar que havíem passat ja de la fase de l'escalfament global a la de l'ebullició global. Però, tot i això, la idea de creixement continua amb una mala salut de ferro. No estem fent cas al que ens diuen els informes de Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) vinculat a l'ONU i una part important de la societat associa amb elements negatius el decreixement.
La reina Letícia fa poques setmanes va dir en veu alta la paraula decreixement, va preguntar per aquesta idea i ràpidament va voler ser silenciada per l'actual ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá. Illa segueix aquest camí. Aquesta posició no està motivada pel fet que ERC sigui decreixentista, només sembla voler aprofitar que algunes mesures no s'identifiquen clarament amb el creixement que buscar maximitzar els beneficis sense altres atencions. Sembla buscar aprofitar certa confusió ajudar a crear-la. Aquesta pràctica, en cas de ser així, hauria de ser reconsiderada d'acord amb un mínim rigor. Necessitem un debat honest i rigorós sobre els creixements i decreixements necessaris. Una utilització partidista i interessada d'aquesta idea és d'extrema gravetat per diferents motius: pel que suposa de desinformació sobre què és el decreixement i què és el creixement que ara tenim; també pel que suposa de voler desautoritzar una alternativa científicament acceptada com a possible i necessària davant dels reptes que tenim. Potser per tot això en els darrers anys s'ha popularitzat un concepte directament associat, el de postcreixement, buscant evitar els atacs que rep el decreixement.
La utilització partidista del concepte decreixement que planteja Illa suposa una negació del coneixement que tenim i una creació d'ignorància. Passa una cosa semblant amb el tractament que també fa de la sequera. Illa diu que la sequera és causada per la nostra incapacitat de fer-hi front. En aquesta afirmació es barregen realitats que necessitem analitzar separadament. Durant l'entrevista planteja que els diferents governs de la Generalitat no han fet la feina necessària. Tot el fet bo que tenim és gràcies al president Montilla, després no s'ha treballat bé. Aquesta afirmació mereixeria ser analitzada i debatuda. Però en l'afirmació hi ha alguna cosa més, hem de tenir clar que la dimensió de la sequera és excepcional i no podem afirmar sense més que la causa és el fet de que la nostra societat no estigui preparada per donar-hi resposta. La causa de la sequera la trobem en el canvi climàtic, en l'ebullició global, que té diferents conseqüències. Augmenten temperatures, augmenten els fenòmens meteorològics extrems, augmenten els períodes de sequera a zones del planeta com la nostra...
Un cop plantejat tot això, més enllà que votem o preferim el PSC, o ERC, o Junts, o els comuns, o la CUP, o el PP, o VOX..., hem de tenir clar què sabem i què no sabem. Hem de tenir clar quins debats necessitem i quins ens fan mal com a societat. En aquest cas, hem de tenir clar que la sequera que vivim des de fa anys, i que per acumulació d'absència de pluges s'agreuja, l'hem d'analitzar en el nostre món marcat pel canvi climàtic. Hem de tenir clar que cal preparar-se pels efectes de la sequera i del canvi climàtic, però també que cal actuar sobre les causes. Hem d'aconseguir aigua i també canviar la nostra societat per evitar que augmenti el canvi climàtic que ja vivim i les seves conseqüències. Hem de tenir clar que el decreixement en el debat científic i ciutadà forma part de les alternatives necessàries.
Ens agradarà més o menys, però aquest és el món que hem construït fins ara i no traurem res de bo si neguem les realitats existents, més enllà de victòries electorals i beneficis materials irrellevants pel futur de la nostra societat. Necessitem pensar conjuntament, aprofitant tot el coneixement que tenim, per poder decidir com viure en un món que ja ha canviat, que l'hem canviat. Les eleccions haurien de servir per això en una societat que es vol democràtica, no poden servir per a tot el contrari. Hem de ser conscients de les necessitats humanes i del planeta que hem de satisfer. Hem de ser conscients que malbaratant menys, gastant menys, podem viure millor.
Quines evidències hi ha d'aquest canvi de model econòmic cap al decreixement que segons Illa estem vivint? Queda clar que Illa no comparteix la idea del decreixement, però no què li fa pensar que s'està duent a terme aquest canvi des del govern de la Generalitat. Ell ho relaciona amb les dificultats per avançar en el projecte del "Hard Rock" i la renúncia als Jocs d'Hivern. Interpreta el fet que no tirin endavant com ell voldria amb la imposició d'un "model econòmic de decreixement". Dit això, convindria tenir clar que cap de les polítiques impulsades en aquest moment pel Govern es pot identificar amb el decreixement. Per exemple, res del que està fent el Govern va encaminat a la reducció, a l'autolimitació, en l'ús de recursos energètics causants del canvi climàtic. Catalunya des de fa anys va endarrerida, per exemple, en la generació d'energia originada amb fonts renovables. S'està intentant resoldre aquesta situació, però no plantejant un decreixement de consum energètic.
El concepte del decreixement, que té anys de vida, va ampliant la seva acceptació a la nostra societat, però des de la seva aparició s'ha viscut com un greu perill en determinats àmbits. La religió del nostre temps és el creixement econòmic. La maximització dels beneficis ha estat el dogma que ha guiat el comportament de la majoria del sector empresarial, de l'ensenyament de l'economia a les universitats, de la percepció del fet que és bo a la nostra societat. Encara avui, a la majoria dels mitjans de comunicació es presenta com a bo l'augment de venda de cotxes, prescindint de quins cotxes siguin i de l'impacte que tinguin. Si hi ha més venda és positiu i si n'hi ha menys és negatiu, no ens acostumem a plantejar les implicacions de l'augment o de la reducció. Una cosa semblant passa amb el turisme o tantes altres realitats. Més és millor, menys és pitjor. Que no estigui avançant com el PSC voldria el projecte "Hard Rock" no és decreixement. Tampoc que es renunciï, per ara, als Jocs Olímpics d'hivern és decreixement.
Salvador Illa ho ha de saber, no estem davant d'un canvi de model cap al decreixement. Si és així, per què ha decidit enviar aquest missatge? S'apropen noves eleccions: europees i catalanes. El PSC semblaria que vol contraposar la seva posició amb la d'ERC a partir de diferents realitats que permeten la polarització i l'agudització de les diferències. A poc a poc va augmentant el suport dins de la nostra societat a la idea del decreixement, fonamentada principalment pel coneixement cada cop més estès sobre el canvi climàtic i la dificultat per reduir les emissions contaminants que posa en risc el nostre món. Aquest estiu, el secretari general de Nacions Unides va declarar que havíem passat ja de la fase de l'escalfament global a la de l'ebullició global. Però, tot i això, la idea de creixement continua amb una mala salut de ferro. No estem fent cas al que ens diuen els informes de Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) vinculat a l'ONU i una part important de la societat associa amb elements negatius el decreixement.
La reina Letícia fa poques setmanes va dir en veu alta la paraula decreixement, va preguntar per aquesta idea i ràpidament va voler ser silenciada per l'actual ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, José Luis Escrivá. Illa segueix aquest camí. Aquesta posició no està motivada pel fet que ERC sigui decreixentista, només sembla voler aprofitar que algunes mesures no s'identifiquen clarament amb el creixement que buscar maximitzar els beneficis sense altres atencions. Sembla buscar aprofitar certa confusió ajudar a crear-la. Aquesta pràctica, en cas de ser així, hauria de ser reconsiderada d'acord amb un mínim rigor. Necessitem un debat honest i rigorós sobre els creixements i decreixements necessaris. Una utilització partidista i interessada d'aquesta idea és d'extrema gravetat per diferents motius: pel que suposa de desinformació sobre què és el decreixement i què és el creixement que ara tenim; també pel que suposa de voler desautoritzar una alternativa científicament acceptada com a possible i necessària davant dels reptes que tenim. Potser per tot això en els darrers anys s'ha popularitzat un concepte directament associat, el de postcreixement, buscant evitar els atacs que rep el decreixement.
La utilització partidista del concepte decreixement que planteja Illa suposa una negació del coneixement que tenim i una creació d'ignorància. Passa una cosa semblant amb el tractament que també fa de la sequera. Illa diu que la sequera és causada per la nostra incapacitat de fer-hi front. En aquesta afirmació es barregen realitats que necessitem analitzar separadament. Durant l'entrevista planteja que els diferents governs de la Generalitat no han fet la feina necessària. Tot el fet bo que tenim és gràcies al president Montilla, després no s'ha treballat bé. Aquesta afirmació mereixeria ser analitzada i debatuda. Però en l'afirmació hi ha alguna cosa més, hem de tenir clar que la dimensió de la sequera és excepcional i no podem afirmar sense més que la causa és el fet de que la nostra societat no estigui preparada per donar-hi resposta. La causa de la sequera la trobem en el canvi climàtic, en l'ebullició global, que té diferents conseqüències. Augmenten temperatures, augmenten els fenòmens meteorològics extrems, augmenten els períodes de sequera a zones del planeta com la nostra...
Un cop plantejat tot això, més enllà que votem o preferim el PSC, o ERC, o Junts, o els comuns, o la CUP, o el PP, o VOX..., hem de tenir clar què sabem i què no sabem. Hem de tenir clar quins debats necessitem i quins ens fan mal com a societat. En aquest cas, hem de tenir clar que la sequera que vivim des de fa anys, i que per acumulació d'absència de pluges s'agreuja, l'hem d'analitzar en el nostre món marcat pel canvi climàtic. Hem de tenir clar que cal preparar-se pels efectes de la sequera i del canvi climàtic, però també que cal actuar sobre les causes. Hem d'aconseguir aigua i també canviar la nostra societat per evitar que augmenti el canvi climàtic que ja vivim i les seves conseqüències. Hem de tenir clar que el decreixement en el debat científic i ciutadà forma part de les alternatives necessàries.
Ens agradarà més o menys, però aquest és el món que hem construït fins ara i no traurem res de bo si neguem les realitats existents, més enllà de victòries electorals i beneficis materials irrellevants pel futur de la nostra societat. Necessitem pensar conjuntament, aprofitant tot el coneixement que tenim, per poder decidir com viure en un món que ja ha canviat, que l'hem canviat. Les eleccions haurien de servir per això en una societat que es vol democràtica, no poden servir per a tot el contrari. Hem de ser conscients de les necessitats humanes i del planeta que hem de satisfer. Hem de ser conscients que malbaratant menys, gastant menys, podem viure millor.