El primer gran episodi de gesticulació i retòrica buida del nou govern de la Generalitat el vam tenir divendres passat, quan el president Quim Torra i el seu equip ens van oferir un espectacle força lamentable sobre la presència o l'absència del president a la cerimònia d'inauguració dels Jocs del Mediterrani. L'assistència del rei Felip VI, confirmada des de feia dies, va fer dubtar fins l'últim moment el president, que al final va decidir anar-hi.

Davant d'aquest espectacle, una part de Twitter va optar per acarnissar-se amb els periodistes perquè no havien contrastat la informació amb el palau de la Generalitat, quan en realitat la informació contrastada va anar canviant al llarg del matí. Fonts oficials del mateix palau de la Generalitat afirmaven a primera hora que el president no aniria a Tarragona, després van dir que encara no se sabia, i finalment van anunciar una declaració institucional grotesca en què el president Torra va confirmar la seva assistència després de sermonejar el rei.

És una cosa molt catalana, això de sermonejar. Els catalans sempre preferim tenir raó abans que guanyar, sempre ens estimem més el victimisme abans que aprofitar les oportunitats. Les oportunitats no ens serveixen per a res si no ens fan aparèixer com els més guapos i alhora els més maltractats. Tot és gesticulació estèrtil, "carregar-nos de raons", perquè nosaltres som els bons i ells els dolents i no hi ha dret. Però de la posició de víctima no se'n surt fent el ploricó, i la política no és un teatre -o no només. A la política, com a la vida, ningú no se't pren seriosament si no ets capaç d'aguantar la posició i fer-te responsable dels teus propis actes, amb totes les conseqüències.

L'episodi grotesc de divendres passat és una altra bona mostra del que serà aquesta legislatura: ens donaran peixet amb conflictes estèrils, aniran combinant victimisme i cofoisme segons el dia, i la política es mantindrà en un pla retòric absurd on la gesticulació només buscarà fer veure que no s'han rendit. Tot plegat s'amanirà amb unes dosis de "realisme" i "eixamplament de base", que no és res més que l'excusa d'una inoperància que ningú no reconeix perquè qui dia passa procés (i govern i càrrecs i sous) empeny.

A mi, francament, m'era indiferent que el president Torra anés o no anés a Tarragona, però crec que ens mereixem una mica més de respecte. I que no ens facin passar vergonya, sisplau. Si la puta i la Ramoneta ha de tornar, que sigui amb una mica més de dignitat i després d'un exercici de catarsi, en què s'analitzi què s'ha fet malament en els darrers mesos sense escudar-se darrere la repressió.