Hi ha una expressió catalana que encara utilitzem força i serveix per afirmar que alguna cosa s'ha acabat o que d'alguna cosa ja n'hi ha prou. És s'ha acabat el bròquil! i ens pot servir per explicar que d'alguna cosa ja no n'hi ha més o que ja no la podem suportar més i que cal actuar. Segons sembla, aquesta expressió tindria el seu origen en una fonda al carrer de la Boqueria, a Barcelona, on es cridaria per informar del plat de bròquil que s'hauria acabat. Una actualització d'aquesta expressió podria ser el títol d'aquest article: S'ha acabat el fòssil! Podem pensar, també, en els dos sentits que comentàvem. Alguns combustibles fòssils s'estan acabant, cada poc resulten més cars i fins i tot hi ha escenaris d'escassedat per altres causes. Ho avisava Josu Jon Imaz, consell delegat de Repsol, aquesta darrera setmana. No poder accedir al dièsel rus i les dificultats a França per la vaga que demana pujades salarials està generant escassedat de combustible. Simultàniament, cada cop més veus s'alcen per demanar que s'acabi amb la utilització d'aquestes energies pels seus greus efectes pel planeta i les seves vides. Encara que els combustibles fòssils fossin barats i abundants, com fa dècades, són una de les causes de l'emergència climàtica que vivim. No els podem continuar utilitzant com fins ara.

Cal descarbonitzar-se, abandonar les energies fòssils. La ciència ens ho diu constantment, milers 'informes (i no és una exageració) fa anys que ens ho diuen. No podem deixar de recordar els 50 anys de la publicació d'Els límits del creixement, com un primer moment, i el darrer informe del Panel intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic (IPCC), vinculat a l'ONU, i aprovat per representants de 195 governs. Ho feien amb una crida que no deixa lloc a dubtes: "És ara o mai". Hem de ser conscients que no podem esperar més. Les emissions haurien d'arribar al seu màxim el 2025. Ara no deixen d'augmentar. Cal que descendeixin i que arribin a zero el 2050, només així podrem mitigar l'augment de l'escalfament global que ja vivim. Aquest any per primera vegada els registres de temperatura ens fan veure que estem vivint sis mesos d'estius a la ciutat de Barcelona. Maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre han estat mesos amb una temperatura mitjana superior als 20 graus.

Fa pocs dies, amb motiu de la cimera C40, la xarxa mundial de ciutats per fer front al canvi climàtic, des de les alcaldies de Barcelona, Berlín, Brussel·les, Lisboa, París i Roma es reclamava una actuació més decidida i urgent. Els governs d'aquestes ciutats, conscients que no s'avança com caldria, van fer pública una declaració sobre la contaminació atmosfèrica. A més dels efectes de la contaminació sobre l'escalfament global, cal tenir present, com diu la declaració, que "la contaminació atmosfèrica és responsable de greus problemes de salut, com l'asma, la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer, cosa que està àmpliament demostrada. Provoca naixements prematurs i afecta el desenvolupament neurològic. Cada any és responsable de més de 300.000 morts. El problema és pràcticament agut a les zones urbanes, on viu més del 70% de la població de la Unió Europea, a causa de l'alta concentració d'activitats contaminants com ara el transport i la calefacció". És per això que a la cimera C40 es van valorar positivament diferents mesures que Barcelona està aplicant ja, com poden ser les superilles o la zona de baixes emissions. Però cal fer més i més ràpid amb el suport de totes les administracions implicades.

La mobilització social que durant dècades ha intentat portar aquestes reivindicacions al centre del debat social és responsable que avui se'n parli com mai, però parlar-ne no és suficient. En els darrers mesos han arribat als mitjans de comunicació de masses accions desenvolupades per diferents col·lectius que tenen com a objectiu aconseguir enfrontar decididament l'emergència climàtica. Hem vist accions de diferents col·lectius: Extinció o Rebel·lió, Rebel·lió científica, Just Stop Oil, End Fossil... El llançament de diferents materials a pintures famoses, totes elles amb vidre protector, han estat les que han aconseguit més difusió. Però n'hi ha hagut moltes més i tot just fa poc es coneixia que 16 persones de Rebel·lió científica quedaven empresonades per una acció de desobediència civil no violenta a una seu de l'automobilística BMW. El moviment per la justícia climàtica està actiu i decidit a què s'escolti la veu de la ciència i s'actuï.

Aquesta setmana les mobilitzacions també es faran presents a Catalunya, començant per Barcelona. End Fossil Barcelona, col·lectiu juvenil contra els combustibles fòssils i per a la justícia social i climàtica, ja ha presentat el seu manifest on analitzen així la situació que vivim: "Hem d'entendre aquesta conjuntura com el resultat d'una crisi estructural produïda per una economia basada en l'ús de combustibles fòssils. Una crisi estructural que provoca una greu emergència climàtica, que aquest estiu se'ns ha fet més evident que mai". Són conscients que acabar amb l'ús dels combustibles fòssils és una reivindicació molt ambiciosa, però aquesta saludable ambició és el que necessitem. Hem d'avançar cap a una nova societat on deixem de causar l'emergència climàtica que estem patint, i que patirem encara més en els pròxims anys.

Aquests dies coincideixen tres novetats a les llibreries, com a mínim, que podrien interessar per aprofundir en el coneixement i la reflexió d'aquests reptes. Per primer cop es tradueix en català tot un clàssic com David Harvey. Tigre de paper publica Les cròniques anticapitalistes; Harvey fent front al nostre món per superar les crisis ecosocials. L'editorial Arcàdia tradueix també al català Postcreixement de Tim Jackson, director del Centre for the Understanding of Sustainable Prosperity (CUSP); un llibre essencial per no continuar confonent el creixement econòmic amb la prosperitat. Tercera recomanació: la filosofa Marta Tafalla publica Filosofia ante la crisis ecológica (Plaza y Valdés), que com molt bé indica en el subtítol és "una proposta de convivència amb la resta d'espècies: decreixement, veganisme i rewilding". Els reptes són grans, però també la determinació i la feina que gent de diferents generacions està desenvolupant per aconseguir-los. Necessitem avançar cap a una nova societat on viurem d'una altra manera i viurem millor.