Una de les sèries de moda d’aquesta tardor ha estat Designated survivor, una sèrie trepidant que comença amb la destrucció del Capitoli amb tots els congressistes, senadors, president i govern federal al seu interior. L’apocalipsi polític, vaja. L’interessant del cas és que arriba un moment en què el dolent de la sèrie sembla ser un mercenari a qui anomenen "The Catalan".

Comentant-ho amb un amic, em deia que potser això és senyal que algú ja està preparant el terreny per eliminar-nos o mirar cap a un altre cantó si la repressió augmenta. Personalment no crec que vulgui dir res d’especial, però aquest comentari em va fer pensar que els catalans estem tan acostumats a sentir que tenim raó, que quan ens ajunten amb els qui considerem "els dolents" ens incomodem.

És previsible que l’any que comença diumenge, Catalunya visqui creixents judicis i inhabilitacions contra els líders de l’independentisme. L’any 2017, l'"operació diàleg" es demostrarà com una simple "operació coartada" per poder llançar els tribunals sobre l’independentisme i la democràcia amb excuses puerils. Encara i així, el pretext del diàleg tindrà una escassa credibilitat internacional (no trobareu articles a la premsa no-espanyola sobre el suposat diàleg del govern espanyol).

Malauradament per als "comuns" i la seva falsa insostenible equidistància, el referèndum unilateral serà en última instància inevitable. I en aquest punt l'opinió internacional probablement es dividirà. Hi haurà els qui abraçaran la causa democràtica i hi hauran els qui ho veuran com un risc per l’estabilitat. En aquest sentit, Politico incloïa el referèndum en una llista d’esdeveniments de risc ("moments Trump") per 2017.

Molts independentistes de bona fe es van exclamar en veure que el moviment independentista era titllat com un risc per al 2017. Si nosaltres som un moviment pacífic i democràtic! -em deia una amiga indignada. Poc importa i més val que ens hi acostumem. Com més avanci 2017, més s’escriurà sobre Catalunya a la premsa internacional (notícia positiva), encara que per a alguns The Catalans siguem un factor de risc.

Però això és bo, perquè vol dir que són conscients que Junts Pel Sí i la CUP van a totes, i que Puigdemont no tremolarà en aplicar la unilateralitat si Espanya no vol negociar. La independència pot ser un risc? Sí, però el risc no serà per als centenars d’empreses multinacionals que han fet inversions milionàries a Catalunya, que creuen en el potencial logístic i de creixement del nostre país i que saben que Catalunya es mantindrà al mercat únic europeu passi el què passi. El risc serà per als qui han invertit en deute públic espanyol.

Procés a part, amb els estímuls del BCE en ràpida disminució i el previsible augment dels tipus d’interès, tot indica que la prima de risc espanyola anirà en augment. Sobretot quan sigui clar que Rajoy tot i que l’economia ha crescut un 3% anual, ha seguit generant més de 50.000 milions de deute extra cada any sense fer reformes reals i el deute total de l’Estat ja arriba al 100% del PIB (150% si comptem les empreses públiques).

The Catalans, amb un 16% de la població, un 19% del PIB i un 25% de les exportacions de l’Estat, som fonamentals per tal que Espanya pugui pagar el seu deute. I això els inversors internacionals ho saben. Per això és fonamental mantenir ferm el compromís de pagar la part catalana del deute públic espanyol si hi ha negociació. Un país que compleix els seus compromisos, és un país que prospera.

Com més avanci 2017 sense negociació, qui tindrà més pressió serà Madrid, que haurà d’explicar com pagarà el seu deute si no vol pactar amb aquests The Catalans que davant la falta d’interlocutor, volen decidir a les urnes emprendre el camí de la independència. Serà un 2017 interessant, un any en què demostrarem que com tota la gent normal del món, The Catalans sabem que per a fer una truita primer cal trencar els ous.