Ens aixequem amb la notícia dels escorcolls a la Diputació de Barcelona i tanquem el matí amb la sentència de la Gürtel. Notícies mil cop compartides, comentades en tertúlies radiofòniques i de cafè entre amics i companys de feina. La corrupció la sabem instal·lada a part del sistema institucional i de partits del nostre país. No són casos aïllats, pomes podrides, sinó tot un entramat que ha servit per transferir recursos de forma sistemàtica de les arques públiques a les butxaques d’uns pocs o a l’estructura dels partits. Com diu la sentència del cas Gürtel publicada avui, l’estructura de col·laboració estable entre el grup d’empreses de Francisco Correa i el Partit Popular va portar a un “autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local”. Un sistema. No un cas. Tota una estructura estable d’espoli dels recursos públics per a l’enriquiment d’uns quants escollits.

Que les trames de corrupció surtin a la llum, com sembla ser el cas de les subvencions irregulars a la Diputació, i que no quedin del tot impunes, com confirmarien les sentències de la Gürtel, són bones notícies (tot i que ens queda l’espina clavada de no saber, encara, qui era "M. Rajoy"). A vegades semblen insuficients, però són bones notícies. Ara, com deia Martí i Pol, encara “tot està per fer”.

Lluny de normalitzar la situació i deixar de sorprendre’ns pels casos de corrupció, és clau que, si volem que les coses canviïn, a cada cas redoblem els esforços per esclarir com s’han gestionat els recursos públics i si hi ha hagut una gestió il·lícita, irresponsable o poc diligent dels mateixos. Cal que no li tremoli el pols a ningú a l’hora de reclamar responsabilitats, de denunciar públicament males pràctiques en la gestió pública, de presentar casos a fiscalia. I no val amagar-se en cortines de fum, d’una banda o de l’altra, per tractar de minimitzar la gravetat del problema de la corrupció sistemàtica a les institucions i a partits polítics.

La única manera d’avançar cap a un model de gestió de polítiques públiques, i en especial de la contractació pública, lliure de corrupció és seguir aixecant catifes, no només amb ànim de que les il·legalitats no quedin impunes, sinó també d’impulsar mecanismes de control i noves bones pràctiques que evitin les mateixes situacions en el futur.

El Parlament de Catalunya es comprometia fa ara dos anys a col·laborar en una auditoria del deute de la Generalitat, en una moció en la que es proposava precisament revisar la gestió d’empreses públiques com Infraestructures.cat. L’Ajuntament de Barcelona té pendent també la seva auditoria del deute així com l’auditoria de Turisme de Barcelona aprovada ara fa uns mesos al Ple municipal. Iniciatives necessàries per seguir avançant en una política de tolerància zero amb la corrupció. Per que avançar de forma sistemàtica en les auditories, amb participació ciutadana, de les polítiques públiques a tots els nivells de les administracions públiques ens permetria construir un sistema anticorrupció molt més eficient que deixar-ho en mans de fiscalia, que intuïm sota la influència de l’agenda política.