Tornar. Tornar a començar, tornar a casa, tornar-hi. Podeu declinar totes les formes que vulgueu d’aquesta idea, tant si sou a l’exili, com si voleu tornar a l’activitat política si sou dels inhabilitats. L’estrena del nou codi penal d’aquest dijous ha sigut ben singular, i ha servit perquè el jutge instructor del judici del procés Pablo Llarena deixés anar tota la seva càrrega contra la reforma que han anat pactant PSOE-Comuns i ERC. I com que en matèria de lleis hi ha aquest marge interpretatiu que en fan els jutges, les interpretacions són lliures per molt que la llei escrita apliqui un seguit de mesures per cada fet punible.
 
En llenguatge popular en diríem: ja pots xiular si l’ase no vol beure. O encara feta la llei, feta la trampa. I si cal, recaragolem els fets, que això ja va passar durant el judici, fins al punt de redefinir conceptes com el de la violència. Sigui com sigui amb el nou codi penal que deroga la sedició, que reforma el delicte de desordres públics agreujats, i que diferencia la malversació, en cas que hi hagi hagut benefici propi, aquesta partitura, que diríem que s’acosta als codis penals europeus, que segueix les recomanacions i advertiments d’organismes com l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa, no ha agradat al jutge Llarena.
 
Sense sedició, tampoc el convenç els desordres públics -saps què?- i ha pensat que el millor era tirar per la malversació per la banda alta, és a dir la del lucre, a l’hora de refer per quarta vegada les euroordres que li permetin extradir el president Carles Puigdemont, i als exconsellers Comin i Puig. Clara Ponsatí, com Marta Rovira, es queda amb el delicte de desobediència, cosa que permet que puguis tornar a casa sense que ni t’apliquin presó preventiva. Marta Rovira, secretària general d’ERC que celebra que la reforma amorteixi la situació de molts encausats, encara s’esperarà per estudiar l’hora del seu retorn, no fos cas que també hi hagi qui faci servir les ulleres de Llarena pel seu cas. Clara Ponsatí tornarà aviat, però ja ha dit que com que té immunitat parlamentària no pensar passar pel Suprem per avisar-los del seu retorn.
 
El cas del president Puigdemont té encara més arestes judicials a Europa per resoldre les pròximes setmanes, i també això condiciona el seu retorn, que es pot acabar produint els pròxims mesos. Ja ho veurem, ell també ha dit que en tot cas, ni emmanillat, ni rendit; encara que Llarena amb la petició de 13 anys de presó que ara atorga a la malversació, i no els 4 de topall de la reforma en la franja baixa, el que busca és rebre’l amb la preventiva. És la malversació que no li servia quan els magistrats alemanys de Schleswig-Holstein ja li apuntaven el 2018. Cinc anys més tard sí.

I pels inhabilitats per malversació quin criteri aplicarà, en aquest cas Marchena? El que es va assenyalar com un delicte medial com s’avalua, quin percentatge té? Els valdrà l’absolució? Hi ha una proporció que han de decidir els jutges? Ara les parts tenen vuit dies per dir-hi la seva. I mentrestant Pedro Sánchez, ja s’esperava que la lectura que farien els jutges de la seva voluntat d’anar tancant calaixos seria la de deixar-los oberts?
 
Aquest 2023, any de cimeres, any de municipals, any d’espanyoles, que comptava tenir ben lliure del maldecap del procés versió tribunals, se li capgira, i es manté viu per obra i lectura dels magistrats que deuen pensar que la reforma els desdibuixava la seva feina. L’ombra de Lesmes és allargada, l’antic president del Suprem ja va dir al setembre que de desjudicialització res de res, que l’1 d’octubre no pot quedar impune. Ho deia sense pensar en els anys de presó consumits, en els d’exili, en les multes, amenaces, persecucions d’aquest procés que mor i reviscola en funció de com s’aixeca el dia.