Tornar a la construcció nacional a les municipals

«Partits, marques blanques i agrupacions d’electors que us sentiu catalanistes, quines mesures de construcció nacional dureu al vostre programa?»

18 de febrer de 2023
Amb les municipals al tombar la cantonada, arriben les presses per configurar les llistes electorals i els programes de govern que ben aviat ompliran fulletons i tertúlies a grups de WhatsApp i taules de bar. Més enllà de les dinàmiques locals on cadascú és fill del seu pare i de la seva mare, arribem a les municipals d'enguany amb el catalanisme amb poc peix atractiu per vendre, més enllà de constatar amb frustració que la majoritària ètnia castellana i el seu Estat i mitjans de comunicació continuen a la seva: avui t'interpreten com els rota una reforma penal per poder continuar picant la cresta als catalans i demà t'engeguen tota la maquinària mediàtica de majoria nacional estructural per fer descendir el Barça i embrutar-li els mèrits passats. Res de nou sota el sol de la demografia espanyola enclavada en la catalana.

En aquest escenari de desencís nacional, seria interessant que els partits, marques blanques i agrupacions d’electors que se senten catalanistes, pensessin com poden canalitzar la frustració per fer més comunitat, més nació, més catalanitat i menys relativisme de postal. Retornar a la lògica de la construcció nacional com a clau de volta de les polítiques de país seria la millor manera de tenir peix per vendre cara la galeria més enllà de proclames piromusicals pansides del 17. També, perquè la pirotècnica ja només se la creuen els qui de creure-s'ho n'han fet una personalitat, o els qui d'enfotre-se'n dels que s'ho creuen i remenar runes n'han fet una manera de tenir notorietat entre les mateixes 500 mil persones, tirant llarg.

Això vol dir, per tant, que més enllà de parlar dels temes municipals ineludibles en unes eleccions (la neteja, la seguretat, l'obra pública, l'habitatge, les ocupacions, etc.), es parli també de quina és la cola nacional que fomentaràs des del teu consistori. Podria ERC prometre que tots els ajuntaments on governi oferiran repàs en català als alumnes nouvinguts? Podria Junts prometre que en tots els ajuntaments on tingui un alcalde posaran en marxa un mentoratge social (remunerat) entre un jove del país amb un nouvingut cinc anys més jove? Podria la CUP prometre que allà on mani, les associacions que integren en la catalanitat rebran una quantia econòmica i mentoratge per engrandir aquesta tasca?

De coses per fer que la globalització i l'hegemonia hispana de les pantalles no acabin deixant la cultura catalana com una cosa de consum intern domiciliari dels nadius se'n poden fer moltes i variades perquè cada poble i ciutat té la seva idiosincràsia, però per fer-les, primer s'han de considerar, i per poder considerar-les, cal que es recuperi la idea que la construcció nacional la pot fer qualsevol administració, no només la Generalitat. Un cop poses la construcció nacional al centre de qualsevol administració, tot hauria de sortir sol: s'oferiran amb pressupost municipal cursos de català als metges llatinoamericans que arriben i arribaran als CAP dels pobles i barris? O es deixarà que tot ho hagi de carregar la Secretaria General de Política Lingüística com si aquest organisme fos l'únic interessat que al teu poble et puguin atendre en ple ictus en la llengua pròpia?

I quan es doni una licitació per dur unes instal·lacions municipals com ara un bar en un envelat o un poliesportiu públic es vetllarà perquè tota la comunicació corporativa sigui en català tal com mana la Llei 1/1998? Es farà complir que tota persona contractada arran d'un concurs públic haurà de poder atendre en català? I quan es resolgui una licitació per a un gimnàs municipal, els entrenadors de cycling, pilates i zumba, faran les classes en català? La música que soni pel fil musical o dins de les classes, tindrà mínim una presència d'un 30% de grups en llengua pròpia? Rebran un plus de subvenció municipal les associacions dels barris i pobles que tinguin un paper important en la integració dels nouvinguts, com ara les colles castelleres, els diables o els tabalers que mostrin més adopció de recentment arribats al municipi?

Hi haurà cinema infantil i pantalla gegant amb continguts del SX3 als patis de les escoles pagat amb pressupost municipal? Els espectacles infantils que contracti l'ajuntament seran en català? Els monitors del saló de la infància del poble hauran d'acreditar competència lingüística i rebran l'ordre de vehicular-lo tot en català i seran supervisats? I els dels casals d’estiu? Les escoles bressol municipals tindran compromís lingüístic? Les activitats extraescolars que depenguin de l'ajuntament tindran una clàusula de llengua associada i un programa de formació i inspecció perquè això es compleixi?

[noticiadiari]2/252655[/noticiadiari]

I amb l'habitatge, es pensarà en la construcció nacional? Es reduiran dràsticament les llicències municipals per pisos turístics perquè els fills del barri no hagin de marxar i la seva llengua continuï ressonant pel districte? Els municipis com Barcelona incapaços de retenir els nascuts a la ciutat faran un pla de xoc per mantenir el teixit social històric que està sent expulsat en viu i en directe? Es donaran ajudes municipals perquè es pugui accedir a la compra d'habitatges, obrint la porta a una major natalitat i barreja social entre nouvinguts i vellvinguts? Es donaran ajudes per la prohibitiva entrada hipotecària d'habitatges històrics que estiguin en mal estat (els nuclis antics de molts municipis del país són una vergonya) per evitar que creixin els extraradis on és més difícil crear lligams? Bé, la cosa podria continuar, però anem tancant paradeta. A veure si ens podem treure de sobre el vell costum del món polític català de considerar que la responsabilitat sempre recau al despatx del costat: el municipalisme peca molt d'aquest mal. Futurs alcaldes i regidors, la nació depèn de vosaltres. Feu coses diferents, si us plau.